La Serra Jussana
Vilada

    Berguedà
    Sector est. Casa la Serra
    Emplaçament
    Pallissa de la casa de la Serra.

    Coordenades:

    42.13291
    1.93816
    412244
    4665079
    Número de fitxa
    08299 - 88
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    L'edifici està completament reformat des de l'any 2013.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08300A003000500000SG
    Autoria de la fitxa
    Martí Picas. INSITU SL

    Es tracta actualment d'una pallissa situada al costat de la casa de la Serra. Ambdues cases estan separades per l'era enrajolada. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i actualment s'organitza amb dos nivells. El pis superior és a nivell del pla de l'era i l'inferior és parcialment excavat al terreny al qual s'hi accedeix per la seva façana oest. La coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal està orientada vers l'oest està suportada per bigues de fusta només desbastades i llates. Els murs estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les façanes est i oest són completament obertes corresponents a la seva funció tradicional de pallissa, la qual estava dividida i reforçada per una sèrie de 3 pilars de pedra al centre. Actualment està completament reformada pel nou ús de turisme rural. Abans de la reforma consta que a la part baixa s'utilitzava d'estables i el pis de pallissa. A les dues cantoneres de la façana de llevant és on podem trobar els segments de mur més antic i que podria correspondre a la casa documentada de la Serra Jussana. La plomada del mur està parcialment desplaçat de la resta de l'edifici i s'observa com es va fer una reconstrucció del mur. Aquest fet passa també a la cantonada nord-est. La particularitat de la cantonada sud-est és que hi trobem una finestra feta amb llinda de pedra i brancals a la qual per la part interior s'incorpora un festejador i el qual no tindria sentit en una construcció destinada a pallissa. El nivell inferior també disposa d'un segon finestró per donar llum als estables. Pel que fa a la façana nord, s'observa alguna obertura tapiada a posteriori, però sense obertures. Adossat a aquesta façana hi ha evidències d'una ampliació de la qual només queda una base enrajolada. Un segon element que podria correspondre a l'edifici original és una escala de pedra per accedir dels antics estables al pis i que amb la reforma de l'edifici ha quedat tancada i només visible des del pis inferior.

    La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a les Eres de Vilada a mitjans dels anys 1990 i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El dibuix actualment es troba al fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona.

    SÁINZ DE LA MAZA. Notícies documentals sobre l'abadia de Sant Pere de la Portella, Urgellia, vol. XIII, pàgs. 400- 401. 1996 SANTAMARIA I ROVIRA, Joan: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia, Solsona. 1935 VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017