La Sèquia

Sant Fruitós de Bages

Per començar a parlar dels orígens i el perquè de la construcció de la Sèquia cal remuntar-se a l'any 1333, anomenat "lo primer mal any". Aquest va ser un any de sequera generalitzada a Catalunya, però pel que fa a Manresa va ser l'inici d'un període de sequera molt dur, durant el qual les collites locals no foren suficients per abastir la ciutat. Aquesta situació va fer-se insostenible a partir dels anys 1336-1337. L'any 1339 els Consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una Sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per regar horts i camps, i assegurar les collites. Aquell mateix any els síndics de la ciutat van anar a Barcelona a exposar al rei Pere III el projecte i demanar-li permís, i el que és més important, una rebaixa dels impostos per poder subvencionar-la. El mateix any el rei donava permís i permetia una rebaixa en els impostos de la ciutat. Un dels privilegis atorgats, fou que el dret a tenir en exclusiva l'aigua, de tal manera que qui volgués agafar l'aigua per regar o per beure, abans hauria de demanar permís als representants de la ciutat o al seu representant, que s'anomenaria sequier. L'any 1339 es començaven els treballs d'anivellament dels llocs per on havia de passar el canal i es prenia la decisió del seu traçat definitiu, feina de la qual s'encarregà el barceloní Guillem Catà, amb l'ajut dels germans Simó i Pere Rodener. El 9 d'octubre del mateix any se signava el contracte amb els mestres d'obra que havien d'encarregar-se de la construcció del canal. L'obra havia d'anar des del Balsareny, sota el torrent o riera del Tort, i arribaria fins a Manresa, al lloc anomenat coll de les Oliveres, a la partida el Guix, prop del camí ral que portava a Sant Fruitós. El preu total d'aquesta obra seria de 130.000 sous, a més de tota la calç que necessitaven. Totes les obres va ser fetes sota la supervisió del mestre major Guillem Catà, al qual s'atribueix la direcció tècnica. La facilitat amb la qual es van solucionar els problemes de finançament contrasta amb els greus problemes que aviat es va començar a patir amb els pobles i els enyors de les jurisdiccions de per on havia de passar la sèquia. Entre ells destaca el problema amb el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que va motivar la llegenda de la Llum. L'obra va ser acabada l'any 1383, quan l'aigua del Llobregat entrava dins dels muralles de la ciutat de Manresa pel portal d'en Planeta.