La Sala
La Pobla de Lillet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una masia que ja fa uns quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada. La majoria de les obertures són petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa. A l'oest i nord-oest de la casa hi ha diverses construccions actuals.
La reconversió de la Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII. Això, però, no vol dir que no hi hagi hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte els possibles orígens de la finca, vinculats a una família documentada a la Pobla ja des del segle XIV.
Història
Al llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32" (ACBR) del 1856, apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que han de pagar la part de "consumos y cereales" dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846).
Al registre de la propietat (Llibre 5, Foli 245), a data de juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i que apareix cancelat, aquí consta "Heredad llamada la Sala de Riembau", n'aporta les afrontacions del terme, i diu que "Don José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27 años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de Madrid", arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí de la Pobla de Lillet, durant 10 anys.
És interessant l'anotació com a Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat vinculada a aquesta coneguda nissaja. De fet Riembau és un cognom que apareix en la documentació poblatada ja des del segle XIV, ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document del 1472 anomenen al castell de la Pobla "Torre de Riembau" adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau.
De fet, a partir del segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra, de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila, pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest darrer el 1463 continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és en Janot Riembau, que fou donzell de la Pobla i batlle, però més conegut per la seva faceta de bandoler, quan entorn al 1560 s'enfrontà amb la família Cadell d'Arsèguel pel control de la pabordia del monestir, en no aconseguir el seu propòsit, es convertí en un bandoler molt actiu i perseguit; va morir a França, expatriat. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola; aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere Bernat Riembau.
Així, sembla versemblant pensar que els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola.
Actualment la finca és propietat de la Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies.
Bibliografia
BOIXADER, P. (1997: 34-36): "Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet". L'Erol, núm. 53, primavera 1997.
FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga.
ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.
SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.
