Petita masia o casa de pagès emplaçada en una esplanada entre el Serrat de Sant Pere i el torrent de Casolius. Consta d’un cos residencial de planta rectangular força allargada (amb planta baixa més un pis i golfes) i també té un cobert situat al nord, actualment en ruïnes.
La casa ha estat construïda en dues fases. La part originària es troba al sud, era més o menys de planta quadrada i, a principis de segle XX, s’allargà cap al nord-est amb un cos lleugerament més alt. La façana principal, encarada vers el sud-oest, té una composició irregular, amb un petit portal adovellat que ha estat arrebossat amb ciment, tres finestres i un balcó. La majoria de les finestres són emmarcades amb maó. En la resta de façanes pràcticament no hi ha obertures. Pel que fa al cos adossat, en la seva façana nord-est presenta una composició més regular en base a tres eixos d’obertures, amb les finestres emmarcades amb pedra carejada. Actualment aquesta ha esdevingut la façana principal, amb una escala central que condueix a una porta que dóna a la primera planta. En un dels costats té una cambra oberta i amb volta que forma una mena de porxo. El parament d’aquesta façana és a pedra vista, i s’hi detecten algunes pedres de color blanquinós que deuen ser les que es van agafar de les ruïnes de Sant Pere de l’Alou.
Pel que fa al cobert, conserva la boca d’un antic forn de pa. Això podria fer pensar que, tal vegada, originàriament havia acollit un primitiu habitatge.