La Rovirassa Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector nord-est del terme municipal
Ctra. BP-4313, al km. 16,5 camí sud a Vilanova i seguir direcció sud 1,5 km aprox.
696

Coordenades:

41.88174
2.08185
423820
4637054
08258-162
Patrimoni immoble
Edifici
XVI-XX
Bo
Inexistent
Sí: IPA 17185
Difícil
Residencial
Privada
08258A004000170000AW
Jordi Piñero Subirana

Masia de dimensions mitjanes emplaçada en un altiplà entre la serra del Castell i la serra de l'Estany. Consta d'un cos residencial força atípic i de planta irregular. Està format per tres cossos sobreposats (de diferents amplades i alçades) amb un pati davanter. La façana principal, encarada a migdia, té una sola planta i poca rellevància arquitectònica. A més, presenta una important esquerda que la parteix en dues meitats, de manera que una de les parts sembla reconstruïda a conseqüència d'algun esfondrament. Tanmateix, no és gaire clar quina pot haver estat l'evolució de la casa. El cos més modern és el que s'aixeca a l'angle nord-oest, lleugerament més alt i probablement ja del segle XIX. Els murs de la casa són de maçoneria, i les finestres de la part més antiga són amb llindes i brancals de pedra, mentre que a la part més moderna són fetes amb maó. Per la banda de llevant s'hi ha adossat modernament una àmplia nau amb terrassa superior.

Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 51 (Pla Especial Urbanístic 2011)

Segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) aquesta masia té una "antiguitat que es correspon als segles X o XI". Tanmateix, no es fa referència a cap documentació concreta. Els habitants d'aquesta casa no apareixen en el llistat de veïns que el 1394 es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, i tampoc en el fogatge de 1515. En el fogatge de 1553 hi apareix un tal Amador Rovirosa, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Tal vegada podria ser el cap de la casa en aquest moment, atès que els noms Rovirosa i Rovirassa són similars.
En definitiva, no coneixem gaires notícies concretes d'aquest mas que, per la seva tipologia constructiva, sembla correspondre bàsicament als segles XVII-XVIII, amb ampliacions al XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 consta com a habitada. Ja en aquest segle XX, però probablement amb anterioritat, sabem que formava part de la gran heretat del mas Vilanova. El 1931 Jaume Peyrí, catedràtic de la facultat de medicina, va adquirir el mas Vilanova. A la mort del doctor Peyrí la propietat passà al senyor Font, un industrial cotonaire, i posteriorment fou propietat de Manuel de Sanllehí. Cap a finals del segle XX, després de la mort de Sanllehí, els seus hereus van segregar la propietat per vendre-la en quatre peces separades. Una de les finques resultants fou la de Rovirassa. La va comprar un home de nom Victorino que tenia un restaurant a Barcelona. Feia servir la finca per a entrenament de cavalls. Actualment la propietat és gestionada per Josep Pou, propietari de Montcabrer.

PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 108.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 51.