La Patronal
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici modernista fet de maons. És una construcció aïllada de planta rectangular, dues alçades i coberta a dos aiguavessos de fibrociment. El nivell inferior presenta una planta més gran, amb un cos afegit la coberta del qual funciona com a terrassa del pis principal. Totes dues alçades tenen accés directe des del carrer degut al desnivell existent entre l’avinguda Pau Casals i el carrer Barcelona.
A la façana principal, sis pilastres acanalades amb base de pedra blanca divideixen l’espai en seccions regulars i emmarquen les cinc obertures: la porta principal central, dues finestres a cada banda i dues portes més als extrems. Totes les obertures excepte la porta central estan protegides amb porticons de fusta de llibret. Les cinc obertures tenen llinda amb sanefa de motius florals, que serveix alhora com a base d’un timpà en arc de mig punt elaborat amb vidres de colors; damunt el de la porta central, resseguint l’arc, s’hi pot llegir “La Patronal”.
Una cornisa separa el cos horitzontal principal d’un coronament triangular, gairebé a mode de frontó. Hi destaca una arcada cega central, on es llegeix l’any de construcció de l’edifici (1921) en números romans i dues petits obertures circulars a cada costat amb gelosies que simulen les quatre barres.
Les façanes laterals i posterior presenten una estructura força similar tot i que sense el coronament triangular, només present en façana la principal. En la reforma de l’edifici es va adossar un volum annex al costat sud-est, de ciment i vidre, planta rectangular i coberta plana que funciona com a entrada actual i connecta el pis superior amb l’inferior.
Una de les singularitats principals de l’edifici és que el maó amb què està construït va ser cuit al forn que hi havia a la masia de Can Feliu, un dels masos de Sant Quirze més propers al centre històric. Aquest material constructiu, considerat pobre, havia estat recuperat per l’arquitectura modernista i es va seguir utilitzant durant el noucentisme.
Història
La Patronal va ser construïda l’any 1922 amb l’objectiu de ser el centre d’oci i punt de trobada dels propietaris i les classes benestants de Sant Quirze, en contraposició a l’altre centre de la vida social del poble, la Cooperativa o Sindicat Agrícola, on es reunien els treballadors. Per finançar la construcció de l’edifici es van emetre accions que s’anaven amortitzant cada any amb les aportacions dels seus socis.
La part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari on es celebraven actes culturals i socials així com obres de teatre. També hi havia un jardí a la part posterior de l’edifici. Després de la Guerra Civil va desaparèixer la sala d’espectacles i el local es va dividir en dues parts: en una es va instal·lar el Cafè Espanyol i l’altre va ser utilitzada com a taller.
L’any 1998 es va restaurar i rehabilitar l’edifici per crear un equipament municipal i cultural a Sant Quirze, i es va recuperar el seu nom antic: La Patronal. Actualment la planta baixa de l’edifici (la “Sala Salut Pastor”) disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent amb un petit escenari, i té una capacitat per a 265 persones. La planta superior, anomenada “Sala Històrica”, té escenari i graderies amb una capacitat per a 206 persones; s’hi realitzen sobretot obres de teatres i concerts.
Bibliografia
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.
