La pastora de Cabrils

Cabrils

Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós.
Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així:
De cor sé una rondalla;
la sé des de petit.
La mare la contava
Quan me duia a dormir
I acaba d'aquesta manera:
Temps hà que no refila,
ni mica, en Galderich;
no baixa a la clotada
ni es a câl Abril.
Ab un vellet fa vida
Y pastura bovins...
Perdé'l jay la fillola,
Però, li nasqué u fill!
Aqueixa es la rondalla
Que sé des de petit.
La mare la contava
Quan me duya a dormir.