La Numància

Orpí

"La Numància" fou l'edificació construïda entre 1910 i 1920 al nucli de Can Bou i utilitzada com a mirador on s'estenia el paper a les fàbriques de Cal Serra i la fàbrica Nova durant el període en què els germans Forn i Marsal n'obtingueren la propietat. Hom atribueix el nom de "Numància" a aquesta edificació destinada a l'activitat paperera d'Orpí com a conseqüència de com l'ha anomenat la població de Can Bou fins a l'actualitat, els veïns actualment recorden els avis i familiars sentir anomenar l'edifici per aquest nom, tot i això aquest terme no té cap vincle amb l'activitat paperera de l'època i per tant desconeixem el seu origen.
La tecnologia de l'època i la impossibilitat que presentaven algunes localitats com Orpí en referència al subministrament elèctric complicaven els processos productius. Les fàbriques de paper eren plantejades en els seus projectes d'edificació com a naus amb miradors on posteriorment s'estendria el paper i es completaria la fase prèvia a l'encolat i setinat, als miradors hi havia llargues files de cordes on es disposava el paper prèviament a preparar-lo per a l'escriptura i finalitzar el procés productiu. Tota la fàbrica era presentada com una infraestructura amb moltes finestres, tot i això, en aquest cas ambdues fàbriques feien ús d'un mirador que no estava adossat a les fàbriques.
La història de la Numància s'inicia partint del seu origen com a edificació destinada a l'activitat industrial i paperera d'Orpí, tot i això, aquesta no finalitza dins el context esmentat sinó que connecta amb la mateixa història de la població del barri de Can Bou en finalitzar el seu període com a mirador de paper de la fàbrica Nova.
L'any 1932 la família Mas va comprar la meitat oriental de la Numància, el seu comprador fou Josep Mas, conegut com "el vell Busquet", el qual decideix efectuar aquesta operació amb la intenció de reformar l'edifici i construir-hi un habitatge familiar. Els nous propietaris de la Numància eren una família d'orpinencs que tenia situada la casa just al costat d'aquest mirador de paper, casa que anteriorment rebia el nom de "Cal Busquet" i que fou l'origen del motiu que s'atorgaria a la façana oriental de la Numància a partir de la compra de Josep Mas. Actualment l'antiga casa de "Cal Busquet" segueix en possessió dels descendents del vell Busquet, sent l'edifici oriental de la Numància propietat Rosa Mas, néta de Joan Mas i l'antiga casa de Josep Mas de la seva besnéta Anna María Riba Mas. La distribució de l'edifici oriental de la Numància el subdivideix en diferents pisos, dels quals part estan en lloguer i part deshabitats. D'altra banda la façana occidental de l'edifici fou comprada per la Rita Pons Guitart, germana de Claudio Pons Guitart, alcalde d'Orpí durant els primers anys de la dictadura franquista, es tracta de la família coneguda amb el motiu de "Cal Perelló" a Can Bou. La transacció es va dur a terme durant el mateix període en què Joan Mas va comprar l'altra part de la Numància encara que no tenim constància d'una data concretada i verificada. A partir d'aquest moment la façana occidental de l'edifici rep el nom de Ca la Rita, amb motiu de la primera compradora de l'edifici. Actualment l'antiga propietat de la Rita Pons Guitart no forma part del patrimoni de la família Pons perquè fou venuda com dues cases particulars desvinculades l'una de l'altre.
La importància de l'edifici en la conjectura actual del municipi i sobretot del nucli de Can Bou resideix en el fet que el nom que s'atorgà a l'edifici ha passat a ser el nom del carrer on es situa encara aquest antic mirador de paper i per tant recull la tradició de la població Orpí.