La Muntanyeta
Sant Pere de Riudebitlles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Turó amb un xalet, bosc i matolls. L'any 1979, en construir el xalet i el camí d'accés, hi aparegueren un gran nombre de fragments de tègula i ossos humans, pertanyents a tombes d'època romana tardana. L'any 1989 en eixamplar el camí d'accés, va quedar visible en el marge un altre enterrament en tègula, mig seccionat. El mateix any en construir un hivernacle i un petit jardí, es va posar al descobert part d'una estructura quadrangular de 3'40 x 5'70 m amb una base de carreus paral·lelepípedes i part d'un mur que sembla adossar-se a aquesta construcció per la banda W formant un angle recte amb una base de blocs irregulars. Les parets de pedra tenen 1'05 metres d'ample per 1'10 metres d'alt, elevant-se desprès en tàpia uns 40 cm més d'alçada. Sembla poder-se interpretar com un edifici defensiu amb una necròpolis annexa. A l'extrem nord de la muntanya, sobre el rec, existeix un edifici de, com a mínim, dues habitacions, fabricades en la seva part baixa amb còdols i la seva part alta amb tàpia. Es tracta d'un edifici molt allargat, que dóna a sobre del rec de Dalt i que entre les parets conservades i la roca de la muntanya sembla endevinar-se un camí. Es veuen pedres escairades i, una d'elles, presenta un rebaix rectangular, com per encaixar-hi un element de fusta. Una altra sembla tenir un lloc per posar-hi un element circular també de fusta. Tal vegada sigui un lloc per controlar el pas. També hi ha diverses fites de terme escampades per la vessant del turó
A l'oest del turó hi ha el lloc dels Fogars -ja en terme de Sant Quintí- on en prospecció superficial apareix nombrosa ceràmica oxidada d'època indeterminada, tal vegada es pugui relacionar amb la Muntanyeta. A l'altre banda (costat E) existeix el jaciment romà de les Planes.
Història
S'ha identificat aquest lloc amb el Castellar, topònim que apareix com un dels límits de la donació del Priorat de Sant Pere tal i com consta en la donació de l'any 1011, segons documents conservats. Aquest nom encara era viu al segle XVII, segons documents conservat a Sant Quintí. Les restes romanes van ser descobertes l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. L'any 1999 en prospeccions superficials el Sr. Joan Baptista Morgades va descobrir restes d'una edificació possiblement medieval, a la vessant nord del turó. Al segle XVIII, es va construir el molí de cal Bielet a pocs metres d'aquestes restes. En la documentació, diu que es va edificar al lloc nomenat "la Noguera Vella", que tal vegada podria ser el topònim d'aquesta construcció.
Bibliografia
EXCURSIÓ ... (1999) "Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles" Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) "El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles", Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) "Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles" a "Quaderns Científics i Tècnics", Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) "Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec" a "Gran Penedès", Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999), Joan Baptista Morgades (maig, 1999); Xavier Argemí (maig 1999).
