La Miranda
Santa Maria de Martorelles

    Vallès Oriental
    Turó d'en Galzeran, 08106
    Emplaçament
    Al sud del terme municipal, tocant als termes d' Alella i Tiana
    483m

    Coordenades:

    41.50467
    2.26663
    438795
    4595042
    Número de fitxa
    08256-126
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1977
    Estat de conservació
    Regular
    Ha perdut l'emblanquinat que cobria l'estructura.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08256A00500045
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Estructura situada a uns 70 metres al nord del cim del turó d'en Galzeran, amb accés des d'un petit corriol. Presenta una planta quadrada situada damunt d'un basament fonamentat a la roca mare del turó. Està bastida amb maons, amb plafons de pedra centrals a cada costat. Al centre hi ha un pilar quadrat d'un metre d'alçada aproximadament, també bastit en maons. En una de les cares de l'estructura hi ha una placa ovalada trencada que fa referència a les sancions que es poden rebre si es malmet la construcció. També menciona que és un vèrtex geodèsic. A la cara orientada al sud, en una pedra situada als peus de l'estructura, hi ha una placa metàl·lica commemorativa del segon centenari de la medició, instal·lada pel municipi d'Alella: "ALELLA A FRA AGUSTÍ CANELLES I CARRERES, ALPENS 1765-ALELLA 1818, EN EL II CENTENARI DEL MESURAMENT DEL MERIDIÀ DE DUNKERQUE-BARCELONA, 27 DE FEBRER DE 1994".

    Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el "Turó dels Enginyers" en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada.

    TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. URTEAGA, L.; CAPDEVILA, J. (1993). "Tres hitos en el establecimiento de la red geodésica en Cataluña". Revista Ería, p. 293-307.