La mina del camí de l'aigua
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La mina es troba al mig del camí que es coneix com el camí de l'aigua, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. La mina es troba al vessant bac i la vegetació dels entorns es compon de pinassa, pi roig, alguns roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i entre elles trobem la mina. La mina és un pas foradat, d'uns 6 - 7 metres, que per l'accés sud es complementa amb una palanca alçada respecte del sòl natural. L'accés nord és peu pla, i segueix planejant fins a la font. Al llarg del camí també s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. El pas de la mina disposa d'un petit desnivell i aprofita una fina esquerda enmig de la roca, el qual es va anar obrint fins a deixar un pas de més dos metres d'alçada al costat nord, i poc més de metre i mig al sud. L'amplada, malgrat que és variable, és aproximadament d'un metre.
Tot i que la roca no està assegurada, no s'observa possibilitat d'esfondrament.
Història
El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la mina de l'aigua. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. La font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme.
Bibliografia
COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003
SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona.
BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat.