La llegenda de Sant Medir
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Diu la llegenda que Medir era un pagès que vivia en una masia a la vall de Gausac al s. IV, durant la persecució de Dacià, sota les ordres de Dioclecià (303-310). Quan Sever, bisbe de Barcelona, va fugir cap al lloc d'Octavià es va trobar pel camí a Medir que sembrava faves. Sever el va avisar de la persecució i Medir li va oferir roba i aliment, però el bisbe fugint, li recomanà dir la veritat si venien els soldats. És a dir, que havia passat per allà quan plantava faves i que seguia el camí d'Octavià. Agraït per l'hospitalitat de Medir li preguntà què necessitava, i quan li va dir que una font d'aigua fresca, va donar un cop a la roca amb les borles del seu hàbit i en brollà aigua amb abundància. Aquesta és la font de Sant Sever.
Poc més tard arribà la guàrdia romana, i Medir els digué la veritat: que Sever havia passat per allà quan plantava les faves i que havia anat cap a Octavià. Però com que el camp havia florit miraculosament, els soldats no se'l van creure i el van fer presoner. Quan Sever i els seus seguidors arribaren a Octavià, es van amagar dins d'un esbarzer, però s'encongí i els deixà al descobert. Tant Medir com Sever van ser martiritzats.
Història
A Sant Cugat hi trobem una capella dedicada a Sant Medir, situada a la vall del Gausac, al camí històric entre el pla de Barcelona i el territori de l'actual Sant Cugat del Vallès. Cada any s'hi celebra un aplec el dia 3 de març, des de mitjan segle XIX, amb les colles de la vila de Gràcia i d'altres llocs, com Sant Gervasi, Sarrià i Sant Cugat del Vallès.
La Germandat de Sant Medir es formà l'any 1804.
Bibliografia
MIQUEL SERRA, Domènec (2016). “Sant Medir. L’home, la llegenda, l’aplec”. Gausac 48-49, 2016, p.7-62.
PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars. Cossetània edicions.
PRATS, Joan de Déu (2008). Llegendes de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
