Aquesta masia és d’origen medieval, i la primera referència que en coneixem és del segle XIV, quan la Llastanosa apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, junt amb Comaposada, la Rovira, Maçaners, la Serra d’Aixibis, Puiggròs i Casanova. No en coneixem més notícies fins el segle XVII, moment en què es té constància de l’existència de la capella de Sant Isidre de la Llastanosa, construïda el 1619 i de la qual no n’han quedat restes.
Els propietaris, com a mínim des del segle XVII, eren la família cognominada Serra-Llestanosa. Així, per exemple, en l’arxiu familiar hi consta un tal Víctor Serra y Llestanosa Comes, que va néixer al terme de Castelladral el 1691. Al segle XVIII la masia es va ampliar, tal com indica una inscripció del 1744. A la segona meitat del segle XIX l’hereu era Urbici Vila Serra, que es va casar el 1845 amb Raimunda Fornells Cases i van tenir sis fills. L’hereu fou Joan Vila Fornells, que va néixer el 1848 i a començaments de segle XX va arribar a ser alcalde de Castelladral. El fill segon fou Miquel Vila Fornells, nascut el 1850. Miquel va fer carrer eclesiàstica: fou diaca a la catedral de la Seu d'Urgell i sacerdot a la catedral de Girona el 1876. Posteriorment va ser destinat a diversos pobles del bisbat de Solsona. Va ser ell que féu una recopilació de dades històriques de la família que els seus descendents, la família Vila Fornells, conserven junt amb altra documentació de la Llastanosa.
Els anys del boom de la vinya previs a l’arribada de la plaga de la fil·loxera (que a Navàs va arribar el 1889) van ser de profit per a la masia, i això es va traduir en importants reformes, impulsades per Urbici Vila i el seu fill Joan Vila. Per això trobem moltes inscripcions d’aquests anys repartides per tota la casa. El 1878 es va ampliar la part de llevant que incloïa la capella. El retaule de la capella, que s’ha conservat en part, tenia una inscripció que deia: “JUAN VILA 1887”.
Ja entrat el segle XX, el 1948 encara s’hi van fer reformes en algun cobert, segons indica una inscripció. Més endavant la masia va restar abandonada durant força temps fins que, entorn de 1990, el seu propietari la va llogar a uns estadants de cap de setmana. Des d’aleshores les reformes que s’hi han fet han estat mínimes, cosa que ha permès que la casa hagi conservat la seva tipologia tradicional.
