La Llana / Verneda d'en Carreres Rubí

Vallès Occidental
Av. de la Llana. 08191-RUBÍ
Al costat de la riera de Rubí

Coordenades:

41.50949
2.03262
419271
4595769
08184-16
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
1826
Regular
Es troba molt reformada i ofegada per altres construccions.
Inexistent
Restringit
Productiu
Privada
Startecnik. Av. de la Llana.- 08191-RUBÍ
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Edifici industrial en forma de masia, amb planta basilical. En altura es desenvolupa en planta baixa i dos pisos graonats lateralment. Té una porta adintellada i sis finestres a la primera planta. A la segona només hi ha un finestral. Les parets són fetes de maçoneria. Presenta nombroses variacions degut als diferents usos industrials que ha tingut. De la mateixa manera, l'edifici original es troba força tapat per altres edificacions i coberts de moments posteriors. L'estructura interna es troba realitzada per pilars que permeten un espai diàfan i adaptable a les necessitats industrials. Es conserven a l'interior unes moles de triturar paper de l'època en que era una fàbrica de cartró i paper d'estrassa, així com part dels riels de les vagonetes de transport. El fet de que tingui una estructura de masia, quant va ser construït per a un ús industrial, es degut, probablement, a l'antiguitat de l'edifici.

També es coneixia com a "La Cartronera". Existia una resclosa de la que sortia un rec per regar les terres prop de la mateixa. També hi havia una bassa important. La bassa era de forma triangular i va ser construïda cap el 1824 (TURU et alií, 2000).

Antigament era coneguda per La Verneda. Un establiment de l'any 1747 redactat en llatí atorga a Miquel Carreras aquesta peça de terra situada al marge dret de la riera, entre Rubí i Can Fonollet (les Fonts de Terrassa). L'any 1803, l'intendent general del Reial Patrimoni concedeix autorització a Miquel i Maria Calvet Carreras per regar les terres de la Verneda d'en Carreres. Aquí es va instal·lar l'any 1826 la primera fàbrica tèxtil moguda per rodes hidràuliques, dedicada a rentar i filar llana. Pertanyia al matrimoni Calvet i als germans Jaume i Josep Oller. Dos anys abans, el 1824, l'expedient d'autorització de l'establiment d'aigües per a la construcció d'aquesta primera fàbrica diu textualment: "(...) autorizo al público de Rubí, por lo mucho que dará que trabajar a las mujeres y niños de aquella población, la proyectada fábrica de hilar y cardar lana y la construcción del edificio, máquinas, conductos y minas destinadas todas al curso de unas máquinas de cardar e hilar lana, y de un molino batán o harinero si las aguas lo permiten" . Després passà a diferents propietaris i, a finals del segle XIX, es convertí en fàbrica de cartró (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), essent adquirida per Josep Margenat, el qual l'arrendà a Francesc Vidal, qui la convertí en cartronera (MARGENAT, 1997). Aquesta abans havia estat instal·lada al molí de can Serra (TURU et alií, 2000). Fins l'any 1939, en tingué cura l'empresa J. Ursul Vidal, i després, fins que es tancà, en Pere Margenat, que n'era el propietari (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).

BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1997) "De la prehistòria a SAUR. L'arribada de l'aigua a Rubí i els seus antecedents prehistòrics", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 41, p. 2-38. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) "Toponímics rubinencs", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.