L'arxiu de la casa conserva un pergamí de l'any 1323. Sembla que és un contracte del mas signat pel Senyor de Calders. Des d'aleshores la família que l'habita són els Gros. Durant la Guerra del Francès el quarter general de la resistència contra les tropes napoleòniques era instal·lat a l'Hostal de la Grossa (indret molt proper, al terme de Moià). Segons les notes escrites en un diari conservat al mas La Grossa, el dia 30 de gener de 1809 una columna comandada pel general Palafox i el marquès de Lesan "robaren tot lo que podien". Van cremar bosc i mobles de la casa. A principis del segle XIX un tal Josep Gros, que era escultor, va fer les motllures de guix en diferents habitacions, que encara es conserven. Pels volts de 1910, a causa d'un matrimoni sense descendència, la propietat passà a un nebot, de cognom Illa (el pare de l'actual propietari). Segons sembla, a l'anomenada "Casa dels pobres" s'hi acollia tots els que passaven i ho demanaven. Al costat hi ha diversos xiprers, que són símbol d'acollida. Durant la Guerra Civil també va sofrir importants destrosses. Al mas hi vivia un fill de la casa que era capellà i tenia una important biblioteca de temes religiosos. Durant 8 dies hi va haver foc. Es van cremar llibres, documents i altres elements, entre els quals possiblement un quadre del Greco.
