La Garriga Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector nord del terme municipal
Carretera de servei paral·lela a l'Eix Transversal (BP-4313), al km. 20 camí NE i N uns 1.400 m
442

Coordenades:

41.89676
2.05715
421789
4638743
08258-164
Patrimoni immoble
Edifici
XIV-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
08258A002000200000AK
Jordi Piñero Subirana

Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un petit replà sobre la vall de la riera de Segalers. Consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa més un pis) amb un cobert adossat al sud-est que forma un petit barri. La casa presenta una estructura totalment atípica en base a tres cossos que semblen construïts o almenys refets en diferents èpoques. El que es troba més al sud és el que té l'entrada principal. Es devia bastir en una fase tardana, tal vegada al segle XIX, i recentment s'hi ha afegit un balcó, de manera que la fesomia tradicional de la casa ha quedat força desdibuixada. A la banda est s'hi ha afegit també una terrassa coberta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les finestres tenen una distribució irregular i són emmarcades amb llindes i brancals de pedra.

Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 60 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Informació oral facilitada per Pius Senties

Aquest mas és d'origen medieval i en la documentació del segle XIV consta que formava part de la demarcació del castell d'Aguiló. Una altra possible referència d'aquesta època es troba en un llistat del 1394 dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló. En aquest llistat hi consta Pere Jaume de Sa Garriga, que pertany a la parròquia de Sant Joan d'Oló. Però la pertinença a aquesta parròquia llunyana ens fa dubtar de si es refereix concretament a aquest mas o bé a un altre d'aquella parròquia que podia tenir el mateix nom. Ja des d'època medieval uns 600 metres al nord hi havia l'església romànica coneguda com Sant Nazari de la Garriga, documentada el 1284.
Entre els segles XVII i XIX el mas devia créixer, tot i que el procés evolutiu de la casa no ha quedat ben reflectit en la seva arquitectura. La Garriga tenia tres masoveries sota el seu domini, totes elles situades a l'altiplà que hi ha sobre el serrat i actualment en ruïnes. Cal Moliner i cal Frau es troben ja en terme d'Oristà. Cal Llangardaix és en terme d'Oló.
Cap a mitjans del segle XIX continuava al front del mas la família de cognom Garriga. L'últim representant va ser Josep Garriga, sense descendència i que vivia sol, el qual va decidir donar el mas en herència al que n'havia estat masover. Concretament, a Manel Senties, besavi de l'actual propietari. Des d'aleshores els Senties han viscut de manera ininterrompuda a la Garriga. L'hereu de Manel fou Sebastià Senties, i el seu Hereu fou Pius Senties, actual propietari i que continua portant una explotació agro-pecuària. En els darrers anys s'han fet reformes a la casa, sobretot en el seu interior.

PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 52, 107.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 60.