La Foradada
Subirats

    Alt Penedès
    A l'esquerra de la C-243b de Sant Sadurní a Gelida prop del polígon Lavernó

    Coordenades:

    41.42852
    1.80818
    400417
    4587014
    Número de fitxa
    08273 - 51
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    La masia ha estat restaurada recentment.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 000100DF08E009
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez

    Masia de planta rectangular de tres pisos, amb teulada a doble vessant coberta amb teula àrab i alguns edificis annexos.
    La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d'entrada d'arc rebaixat emmarcat amb uns carreus de pedra de mida notable, amb algunes finestres de forma quadrada a banda i banda d'aquest.
    El primer pis s'articula a partir de tres finestres que s'obren a la façana, de forma rectangular amb balcó de baranes de ferro forjat. El pis superior presenta dues galeries de finestres d'arc de mig punt, de petit tamany, separades per un interessant rellotge de Sol fet amb rajoles vidrades on hi ha representada, al centre, l'escena del bateig de Crist per Sant Joan Baptista.

    Segons Salvador Palau i Rafecas (PALAU I RAFECAS, 1991), a la conca del riu Anoia, molt a prop de la masia de la Foradada, hi havia l'any 1991 les restes del molí fariner de la Foradada, del qual tan sols quedaven les dues boques de la sortida del desguàs, d'arc de mig punt. L'existència de dites restes no s'han pogut constatar en aquest estudi.

    El senyor Anton Ferrer de la Foradada és el primer membre de la família que apareix documentat l'any 1586 al llibre 333 dels capbreus del benefici de Nostra Senyora de Vilarnau, que era la verge que ostentava culte a la desapareguda capella de la Foradada.
    Un dels seus descendents, el senyor Antoni Rovira de la Foradada formava part del govern municipal en el moment de la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats, l'any 1764.
    Segons Maria i Lluís Forns Santacana, aquesta masia rep el nom de la Foradada perquè "foradaren" la riera de Noia per modificar el seu curs, vers el segle XVII. Aquest canvi del curs de la riera provocà l'erosió de la riba dreta i una esllavissada de les terres que va comportar la destrucció de la capella de Sant Miquel de la Foradada, d'origen romànic.
    Segons Carles Querol, en canvi, l'esfondrament de la petita muntanya on s'ubicava la capella de Sant Miquel de la Foradada fou originat per l'erosió natural del riu Anoia, no al segle XVII, sino entre els anys 1731 i 1740.

    A.A.V.V. (2005): "Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat". Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM)
    FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): "Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia". Tipografia Emporium. Barcelona.
    LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 267-268.
    PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): "Els molins fariners de la conca de l'Anoia". Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca de Penedès.
    QUEROL, Carles (2005): "L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins".