La Festa Major

Avinyó

La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava "llevant de taula" que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat.