La Fàbrega
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes de fusta. Cal exceptuar el portal d'arc rebaixat de la façana de migdia, bastit amb maons i la finestra balconera del pis. De la façana principal destaca un dels portals de la planta baixa, bastit amb maons disposats a sardinell, i una de les finestres del pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat (tot i que força degradat) i la llinda plana gravada amb l'any 1715 i una creu llatina central. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els paraments conserven restes dels revestiments arrebossats i emblanquinats que els cobrien.
A la banda sud-est de la masia hi ha tres volums adossats, destinats a les tasques agropecuàries originals de la finca. El de l'extrem de ponent és força més petit que la resta. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Els altres dos volums també són rectangulars, tot i que amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. En destaca el de l'extrem de llevant, destinat a pallissa. Presenta un sostre embigat de fusta sostingut amb pilars bastits amb maons. Compta amb una gran porta de fusta, petites finestres emmarcades amb maons i està bastit amb pedra de diverses mides disposada de forma regular.
Història
La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del Faber de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La masia es trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit.
Bibliografia
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 465.
SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.