La Creu de Capó
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès situada als peus del vessant nord oriental del turó de Sant Corneli i al sud del bosc de Can Roure. És de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés occidental és molt més allargat trencant qualsevol intent de simetria. Les obertures es disposen asimètricament i són de llinda recta sense ornamentacions i el parament és arrebossat.
A la façana occidental s’hi ha afegit un cos secundari.
A tocar de la Creu de Capó hi havia un pi conegut amb el nom de Pi dels Gats. Avui ja és mort i no en queda cap rastre. S’hi celebrava l’aplec de Sant Ponç Petit. La gent del poble, quan tornaven a peu o amb la tartana i el carro de celebrar l’aplec de Sant Ponç, s’aturaven en el pla que voltava el pi per berenar. La festa va agafar tal embranzida que fins i tot s’hi havia fet ball amb el manubri de Can Roca. Més d’un tornava content cap a casa, havent buidat la bota del vi o com també en deien, “agafant el gat”, d’aquí el nom que rebé popularment el pi.
Història
Els documents més antics que daten la casa són del segle XVIII, on se la coneix amb el nom de Mas Massó de la Creu. El motiu s’origina a partir del cognom del seu propietari, Francesc Massó de la Creu (†1808).
L’any 1784 Joan Massó de la Creu i Bornas, fill de Francesc Massó de la Creu es casa amb Maria Vives (†1787), vídua d’Andreu Bruguera. Quan aquesta mor, tot just tres anys després, Joan es casa en segones núpcies amb Margarida Bigas (†1837) amb qui tindran dos fills (Francesc i Cecília).
L’any 1824, Francesc Massó de la Creu i Bigas (†1853), es casa amb Llúcia Canaleta i Xamani (originària de Sant Feliu de Buixalleu). En el llibre d’òbits els consta un fill, Esteve, que mor poc temps després de néixer, l’any 1831. L’any 1833 neix l’hereu, Benet, que en el cadastre de 1862 consta casat amb Josepa Formiga i com a propietari de la casa. Declara posseir dues quarteres de secà, quatre quartans de bosc i tres quarteres d’erm. Durant la segona meitat del segle XIX, i en tot cas, abans d’entrar al segle XX, Esteve Rossel i Escós, fill de Cal Moixí n’és el nou propietari.
Tot i que en el padró municipal de 1889 no hi consta el nom del propietari, sí que ja trobem que hi resideixen uns masovers o llogaters; Venanci Salvà i Font-rodona, maridat amb Dolors Silva i Camps i els seus fills Salvador i Francesca. En el cens parroquial de 1896 hi continua residint el mateix matrimoni.
En el cens de 1903, els masovers han canviat. Hi estan inscrits el matrimoni format per Francesc Vilà i Maria Marlet.
En el cens de 1909 hi ha uns nous masovers, Feliu Ros, la seva esposa Rosa Cubias i cinc fills (Joan, Maria, Carme, Joaquim i Josep). Aquests habitaran la casa fins l’any 1916, moment en el qual marxen per instal·lar-se a Maçanet. Sembla que és un dels fills del matrimoni, en Josep, que continua uns anys més vivint a la casa amb la seva esposa, Enrica Comas, amb qui té quatre fills (Joan, Pere, Neus i Daniel). Dos anys després també marxen de la casa per instal·lar-se a Tordera.
En el cens de 1923 hi estan censats el matrimoni Francesc Montfulleda i la seva esposa Maria i els seus fills (Joan, Jaume, Beneta i Pere). L’any 1931, amb el fill petit, s’instal·len a Cal Carreter.
L’any 1933 s’instal·len a la casa el matrimoni format per Josep Canals i Àngela Clopés amb els seus fills (narcís, Anton, Pilar i Carmeta), fins que pels volts dels anys quaranta la casa queda deshabitada.
L’any 1940 entra a viure-hi el matrimoni format per Joaquim Oller Oliver i Teresa Dorca i Clua. Hi viuran amb els seus tres fills (Montserrat, Marcel·lí i Josep), fins que l’any 1943 marxen cap a Tordera, quedant la casa novament deshabitada.
Entre els anys, 1956 i 1960 s’hi instal·len el matrimoni Josep Casas i Oliveras i Maria Pujolràs i Companyó i també els seus fills, Miquel, Conxita i Joan. Més endavant continua a la casa el fill gran d’aquests, maridat amb Rosa Mercader i Basí, amb els seus tres fills que naixeran durant la seva estada a la casa.
La propietat avui ha canviat i s’hi han fet treballs de consolidació.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
