La Clota
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa destinada a habitatge unifamiliar situada en una cantonada. De planta més o menys quadrada irregular, consta de planta baixa més pis i sotacoberta. La façana, de composició clàssica, es distribueix en tres cossos, amb grans obertures, tan als portals de la planta baixa, acabats amb arcs escarsers, com als balcons del primer pis. La façana lateral, al carrer Josep Oriol, segueix aquest mateix esquema. La façana posterior té una interessant galeria vidriada, amb porxo a la part inferior, que dóna al jardí, i una galeria amb arcs de mig punt als pisos. Al pis interior es conserven pintures originals en parets i sostres. La planta baixa és força reformada. Inicialment era dedicada a magatzem i celler, i més endavant, fou reconvertida en habitatge. S'hi va adequar un menjador, i altres habitacions. El jardí, que ocupa una bona part de la illa de cases, és d'especial interès i compta amb diverses espècies d'arbres centenaris. Entre d'altres, pins blancs, llorers (alguns de més de 15 metres d'alçària), pitòspors o palmeres de Canàries.
Història
El topònim de la Clota ja figura en els capbreus d'Olesa de l'any 1496. Actualment aquesta partida ha quedat integrada a l'interior del nucli urbà. Segons documentació de l'arxiu municipal, el projecte de construcció d'aquest edifici té data del 1863, i era destinat a habitatge de Pedro Capdevila, veí d'Olesa. D'altres fonts asseguren que fou Amadeu Capdevila i Casan qui va fer construir la casa. Era un enginyer de Barcelona que venia a prendre les aigües de la Puda i es casà amb Neus Casas.
Bibliografia
Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 13
GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-08
HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119-120