"Vídua d'Arnald de Montorroell, mort en el camp de batalla lluitant a les ordres de Pere III d'Aragó, s'unia a la seva singular bellesa i la seva aparent fragilitat una gran energia que li servia per governar amb mà dura les seves hosts portant-les sempre amb una fèrria disciplina.
Ben abillada i muntada en un vigorós corser de guerra, emprenia freqüents lluites amb els seus veïns d'Orís i Besora.
En una ocasió en què el rei necessitava reunir un poderós exèrcit per lluitar contra els francesos, aquell va demanar ajuda a tots els senyors dels castells i els va ordenar que unissin totes les forces a les seves.
Al capdavant dels seus homes es va presentar la castellana de Montorroell, que va ser rebuda en la seva règia tenda pel mateix rei. Sorprès va quedar el rei en veure una dona comandant una tropa tan nodrida, i li va dir:
-Deixeu, senyora, les vostres tropes i vós podeu retornar al vostre castell
L'altiva senyora li va contestar:
-Els meus homes, senyor, sols de mi poden rebre ordres, i a ningú més obeeixen. Si jo no puc quedar-me, tampoc ells es quedaran.
El va saludar amb una lleugera inclinació i, muntada de nou en el seu cavall, al capdavant dels seus guerrers l'altiva i orgullosa castellana va retornar al seu castell"
