La Casota
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta casa es troba situada al nord del pantà de Sau, sota els cingles de Moltorer que es troben entre la Canal Gran i la Xica. Es troba adossada a una gran pedra, segurament caiguda de la cinglera, i orientada a llevant.
La masia és de planta quadrada amb unes dimensions de 8,10 x 8 metres. La superfície total és de 192m2 i la superfície coberta de 64m2.
La coberta és a doble vessant amb la part nord recolzada a una gran pedra calcària despresa del cingle. El carener és perpendicular a la façana.
Inicialment comptava amb una planta baixa i un sol pis, posteriorment s'observa com es produí un realçat, convertint-se en un edifici de tres pisos.
La façana es troba orientada a migdia, i presenta un portal rectangular, a la llinda de pedra s'hi observa la inscripció amb la data "1767".
La casa ha estat reformada i s'observa com diverses finestres han estat obertes de nou, tan mateix encara conserva l'antic ampit motllurat de gran part d'elles. A la part de llevant s'obre una segona porta d'accés i una finestra, aquesta, antiga.
A la part occidental troben un conjunt de noves obertures a mode de finestres.
L'aparell constructiu és de blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç. El material és format principalment per gresos vermells i blancs. En alguns punts encara s'observa l'arrebossat.
Tot i la gran quantitat de reformes que presenta l'edifici, encara es poden observar algunes de les parts que corresponien a l'antic mas.
Història
Es troba dins la demarcació de la parròquia de Sant Romà de Sau. Segons consta a una de les llindes de la casa amb la data "1767" podem situar la seva construcció vers la segona meitat del segle XVIII emmarcada en el procés de creixement demogràfic que sofrí el municipi entre els segles XVII a XIX.
Al Nomenclàtor de 1860 la descriu una casa situada a 9,4km de la capital de l'ajuntament, habitada constantment i de dues plantes.
La casa fou abandonada entre els anys 1973 a 1975, més tard però, ja cap els anys 80 fou ocupada de nou i reformada.
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860.
Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.