La Caseta de Vilafort Collsuspina

    Moianès
    Baga de la Caseta
    A la zona nord del terme, s'arriba per un camí des de Nualart.

    Coordenades:

    41.8507
    2.1602
    430287
    4633541
    08070-41
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    XVIII-XIX
    Bo
    Legal
    NNSS, 30/3/2006. PEU Cat. Masies, 27/5/2013.
    Difícil
    Residencial
    Privada
    001100300DG33C
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, ubicada en un lloc elevat amb el terreny en desnivell, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. L'obra és de pedra de mitjanes dimensions, amb cantoneres de pedra. La façana és simètrica, tot i que té un cos afegit al costat de migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de maó a plec de llibre.

    Aquesta masia surt a documentació d'època moderna, com el cadastre de 1756 de Tona (Arxiu de Tona), o en la talla o contribució de 1739 conservada entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), en la que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Caseta de Vilafort. Ta,bé la trobem al padró de Tona de 1838. La casa està ubicada a la zona de l'entorn de l'església de Sant Cugat de Gavadons i dins l'antic termenat de Collsuspina que pertanyia a Tona fins al 1841. El 1878 Collsuspina passà a ser parròquia independent, i en el decret que es va redactar a tal efecte, entre d'altres cases, es va afegir la Caseta de Vilafort que abans pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons, del municipi de Moià.

    Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
    Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.