La Carrerada de la Cerdanya
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La carrerada a la Cerdanya entra al municipi pel sud, sent un camí situat a l’esquerra del Torrent de Lavernó, que es dirigeix cap a les caves Canals i Munné.
En aquest tram la carrerada rep el nom de camí de Can Batista. A partir d’aquí el camí ha estat completament urbanitzat, amb alguns canvis lleugers del traçat. Aproximadament el camí seria la carretera C-243a en direcció Sant Sadurní, i ja dins de la vila, l’avinguda de Sant Jordi, la rambla de la Generalitat i la carretera de Sant Quintí.
A partir de la rotonda de la font de la Mela, el vial és bàsicament la carretera BV-2241, passant per indrets com la fàbrica d’en Jordana i Monistrol d’Anoia, fins sortir del municipi en direcció Masquefa, quedant a l’est de la carretera el nucli de can Benet de la Prua.
Història
Es tracta d’un dels camins ramaders més importants de Catalunya, així com una de les carrerades més importants del Penedès històric, juntament amb la Carrerada a la Segarra.
La formació dels traçats ramaders principals es donaria en època tardoantiga (PALET, 2005), sent la carrerada a la Cerdanya datada per primera vegada l’any 1055, on apareix en una donació a l’Arboçar, al municipi d’Avinyonet del Penedès (ROVIRA; MIRALLES, 1999).
Es tractava d’un gran eix comunicatiu, del qual se li bifurcàvem múltiples carrerades secundàries, el qual des de la costa central s’enfilava cap a les comarques de la Cerdanya, Berguedà i Ripollès. El traçat principal començava a la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú), i dins del Penedès històric anava carenant el massís del Garraf, passant per cims com la Talaia o el Turó de les Tres Partions, seguint per Viladellops, l’Arboçar, les Gunyoles, can Ràfols dels Caus, can Mata del Racó, el llom esquerre del torrent del Bou, el costat esquerre de la riera de Lavernó ja dins del municipi de Sant Sadurní d’Anoia. A partir d’aquí el traçat enfilava Monistrol d’Anoia per, més endavant, accedir a dos punts clau, el coll del Bruc i el coll de la Massana abans d’arribar a Manresa (ROVIRA; MIRALLES, 1999).
Bibliografia
PALET, Josep Maria (2005). Estructuras agrarias en el territorio de Tarraco (Tarragona): organización y dinàmica del paisaje en época romana, dins de Bouet, A., Verdin, F. (dir.) (2005). Territoires et paysages de lâge du fer au Moyen Âge: Mélanges oferts à Philippe Leveau, Ausonius Editions, Florència, pp. 213-226.
ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina, Associació d'Amics dels Camins Ramaders, Vilafranca del Penedès.
