La Berruga o Voltes d'en Claris
Berga
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'indret conegut popularmet com la Berruga està format per l'actual carrer de les Voltes d'en Claris i pel passatge de les Voltes d'en Claris; el primer dels quals dóna a la plaça Sant Pere i el segon al carrer Buxadé. Són dos carrers que formen un angle pràcticament recte i que són coberts, excepció feta d'un petit tros prop d'on es produeix l'encreuament on es forma com una espècie de pati.
Aquest indret va ser conegut com a carrer del Call fins que l'any 1877, en ser-li concedit el títol de ciutat a la Reial Vila de Berga, el nom fou canviat per Voltes d'en Claris. Malgrat tot, la forma popular de referir-s'hi, abans i ara, és la Berruga.
Història
Si bé es desconeix l'època exacta de la construcció del Call (la Berruga), sembla que fou a les darreries del segle XIII quan s'hi va començar a establir una incipient comunitat jueva. De fet, la primera referència documental de jueus a Berga data del 1279. Tot i que alguns autors esmenten la xifra de 40 o 50 famílies, sembla que aquesta comunitat no devia excedir els 40 o 50 membres. A primers o mitjan del segle XIV, en ampliar-se la comunitat, segurament amb jueus provinents de França després de l'expulsió del 1306, es començà a construir el Call Nou (nom mantingut també fins el 1877 quan fou canviat pel de carrer Balmes). Aquesta comunitat va anar perdent importància des de finals del segle XIV fins a l'expulsió del 1492. La zona va seguir essent habitada, ara ja per cristians, fins als nostres dies. L'any 1992 s'inicià un projecte de restauració de l'antic Call, col·locant-hi també unes plaques commemoratives, que li ha donat l'aspecte actual.
Bibliografia
BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41.
AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 164.
MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 211-212.
SERRA i ROTÉS, Rosa: "Aproximació a l'estudi de la comunitat jueva medieval al Berguedà", L'Erol, 21, tardor 1987, pàgs. 20-27.
