Jardí de Can Comelles
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Can Comelles
    Emplaçament
    Camí de Can Colmelles, al voltant de l'edifici.

    Coordenades:

    41.54855
    1.86326
    405195
    4600278
    Número de fitxa
    08076 - 123
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    Ordenança municipal no fiscal n. 41, 10-1-1997.
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    5304702DG0050S0001HD
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    Jardí compost per 41 exemplars de pi (Pinus halapensis i Pinus pinaster), de boix (Buxus semperviens) i de xiprer (Cupressus sempervivens) d'entre 3 i 10 metres d'alçària i una capçada d'entre 1,05 i 2,45 m. de diàmetre. De la família de les Pinàcies, gènere "Pinus", n'hi ha dues espècies diferents. Els de l'espècie " Pinus pinaster", són arbres de fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Tenen grans pinyes ovodocòniques, que presenten unes escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa es caracteritza per ser més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. L'espècie " Pinus Halepensis", també present, és caracteritza pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones. També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong " Lactarius deliciosus", més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. El boix, gènere "Buxus", espècie " Buxus sempervivens", és un arbust escleròfil, és a dir, amb fulles dures i coriácies adaptades a viure en ambients secs. Aqyuestes fulles són oposades i ovals, enteres i llustroses per la cara superior. Viu a la muntanya mitja, encara que en climes submediterranis. La seva fusta, grogosa i molt dura, s'utilitza per fabricar peces tornejades, i anys enrera, s'usava per fer motlles per a grabats d'imprempta. El xiprer és de la família de les cupressàcies, gènere " Cupressus", espècie " Cupressus sempervivens". Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separades al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (anous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El Xiprè formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del "Mare Nostrum". El seu nom prové del terme grec "Kyparissos", del que després va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A Esparreguera el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esvelta n'afavoreixen aquest ús.

    Edat estimada de 60 anys.

    (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.