Jaciment d'Altimires Santa Maria d'Oló

Moianès
Masia d'Altimires, al sector central del terme municipal
Ctra. de servei paral·lela a l'Eix Transversal (BP-4313), al km. 24,1 camí sud i trencall est 800 m
472

Coordenades:

41.86633
2.01147
417961
4635408
08258 - 397
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Modern
VI-XVIII
Regular
Estat de conservació del jaciment desconegut
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08258A009002170000AH
Jordi Piñero Subirana

Possible jaciment arqueològic emplaçat a l’entorn de l’actual mas Altimires, que és un dels principals masos d’Oló, d’origen medieval. Fruit del treball de camp del present inventari vam localitzar a l’hort d’Altimires, situat uns 100 metres al sud-est de la masia, un fragment del que semblava una teula romana (tegula). Concretament, es trobava al costat d’on hi ha el viver de l’hort (coordenades UTM ETR S89: 418072, 4635328). Amb posterioritat, quan s’ha netejat en profunditat el fragment s’ha observat que tenia una inscripció que diu “ALGUE”. Això posa en qüestió l’autenticitat d’aquesta tegula, que tal vegada és una teula més moderna de tipus pla, amb una inscripció. Tanmateix, es tracta d’un cas molt estrany i totalment atípic. Per això, seria convenient portar a terme una prospecció més acurada d’aquest possible jaciment per tal d’extreure’n alguna conclusió més o menys fonamentada, ja que actualment els indicis són febles i contradictoris.

Hi hauria diversos factors que reforçaven la hipòtesi d’un jaciment antic a Altimires. En primer lloc la importància històrica del mas Altimires, documentat des del segle XIV però ben segur molt més antic i que tenia un molí amb la particularitat de ser al mateix temps torre de guaita medieval, el qual es pot datar entorn dels segles XIII-XIV. Ja des d’època alt-medieval Altimires devia estar vinculat al senyor del castell d’Oló mitjançant aquesta torre-molí. En segon lloc, l’emplaçament del mas molt a prop de la carena per on passava el camí ral d’Avinyó a Vic, que era la principal via de comunicació de la zona i que podria tenir el seu origen en un camí de tradició íbero-romana. Aquest camí està documentat ja l’any 951 com a “strada manresana” i el 984 com a “estrada qui pergit per Serra de Olone”(BOLÓS; HURTADO, 2004: 45).

El fragment de tegula és guardat pel responsable de l'Associació Castell d'Oló.

BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, P. 45.