Jaciment paleontològic Masia de Cànoves
Sant Julià de Vilatorta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La primera referència del jaciment correspon al Dr. Jaume Almera i Comas, l'any 1906. Aquest geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a la seva obra "Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich", grafia sis punts d'afloraments paleontològics situats entre la masia de Cànoves i el santuari de Puig-l'agulla, que denomina com a aflorament de Serra de Cànoves a Puig-l'agulla. Segons el mateix autor, va realitzar troballes de restes òssies de sireni Halitherium (anomenat actualment Prototherium), i cita una minuciosa associació faunística d'invertebrats marins, corresponents a celenterats, equínids, decàpodes, lamel·libranquis, gasteròpodes i cefalòpodes. En el decurs dels anys 60 del segle passat, el Dr. Lluís Via Boada, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, va trobar vèrtebres de sireni prototherium. Segons el geòleg Antonio Abad García a la seva tesi doctoral (vegeu bibliografia), va localitzar al jaciment restes òssies de sirenis, i de lamel·libraquis Vulsella crispata Fischer, 1877, Spondylus cisalpinus Brougniart, 1823, Lima igualadensis Vezian, 1856, Cubitostrea plicata (Solander in Brander 1766) i Chlamys infumata (Lamark, 1806). Durant una visita de camp realitzada, durant el mes d'abril de l'any 2013, per Albert Vidal, geòleg del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya) i per Francesc Farrés Malian, expert en paleontologia de l'Eocè d'Osona, es van localitzar possibles restes òssies de sireni, i de fauna invertebrada com Velates Schimdeliana Chem, altres gasteròpodes i pectínids. Segons Albert Vidal, els nivells geològics del jaciment són d'edat Lutecià mitjà - superior i Bartonià inferior, essent l'inferior lutecià un nivell de gresos nudolosos amb restes vegetals que correspon a la unitat cronoestratigràfica Pegmb (IGC), i el superior bartonià un nivell de margues sorrenques que corresponen a la unitat cronoestratigràfica Pegg.
És recomanable que el Catàleg de Béns d'Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Julià de Vilatorta inclogui aquest jaciment paleontològic.
Bibliografia
- ABAD GARCIA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia, p. 803. - ALMERA, J. (1906). "Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich". Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época. Vol V, núm. 20, p.55. - CARRASCO, J.F; FARRÉS, F. (2001). "Excepcional conservación de fases juveniles de Coelopleurus coronalis (Echinoidea) en el Eoceno de Vic (Barcelona)". Batalleria, 10, p. 37-48. Barcelona: Museu Geològic del Seminari. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1993). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - FARRÉS, F.; ALTIMIRAS, J. (2012). "Insectos eocenos de la comarca de Vic (Barcelona)". Batalleria, 17. Nota preliminar, p. 73-79. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L. (2008-2009). "Cipreidos gigantes del Eoceno Catalán". Batalleria, 14, p.57-66. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L. (1967): "Moluscos eocenos de la plana de Vic (Barcelona)". Acta Geológica Hispánica, vol. 2 , núm. 5, p.111-114. - FARRÉS, F.; STAID-STAAD, J.L (1964). "Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich". Ausa, vol. 5, núm. 48-49. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 41-78. - FARRÉS, F; TRAVERIA, A.; MONTORIOL, J. (2004-2005). "Distribución estratigràfica de la flora eocènica en la comarca de Vic (Osona) Barcelona". Batalleria, 12, p.75-104. Barcelona: Museu Geològic del Seminari. - FARRÉS MALIAN, F. (1963) "Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. I- Algas, espongiarios, briozoos". Ausa, vol. 4, núm. 43. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 340-347. - FARRÉS MALIAN, F. (1963). "Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. II- Briozoos". Ausa, vol. 4, núm. 44. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 390-397. - FARRÉS MALIAN, F. (1963). "Catálgo de las especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich. III- Equínidos". Ausa, vol. 4, núm. 45. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.434-437. - FARRÉS MALIAN, F. (1961). "Enumeración de las especies halladas en el Eoceno de la Comarca de Vich". Ausa, vol. 4, núm. 36. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 44-69. - FARRÉS MALIAN, F. (2002) "Gurb i els fòssils" a Gurb, un poble arrelat a la terra.Gurb: Ajuntament de Gurb, p.443-466. - FARRÉS MALIAN, F. (1962) "Nota sobre un tramo rojo en el Eoceno Marino de Vilatorta (Plana de Vich)". Ausa, vol. 4, núm. 42. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 309-315. - PILLERI, G.; BIOSCA, J.; VIA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne. - REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. - VIA BOADA, L. (1966): "Aportación paleontológica a la síntesis estratigràfica y cronoestratigráfica del Eoceno marino de Cataluña". Actas del 5º Congreso Internacional Estudios Pirenaicos. Zaragoza: CSIC, p.52. - VIA BOADA, L. (1969): "Crustaceos decápodos del eoceno español". Pirineos, 91-94, p.1-480.
