Jaciment paleontològic del Serralet
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    El Serralet.
    Emplaçament
    A pocs metres a l'est de les caves Canals i Munné, enmig de camps de conreu.
    163

    Coordenades:

    41.419197726665345
    1.7812120703473604
    398149
    4586011
    Número de fitxa
    08240 - 159
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Jaciment paleontològic
    Neògen
    Any
    15-20 milions d'anys
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 20937
    Accés
    Fàcil
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Privada
    08240A011000220000BA
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    El jaciment paleontològic del Serralet se situa en una sèrie de fronts d’extracció de pedrera abandonats, del qual el front més destacat presenta uns 10 m. de llargada. L’espai amb restes paleontològiques és d’una extensió d’uns 800 m² . L’activitat d’extracció va deixar a la vista les restes d’un escull coralí fossilitzat, similar a d’altres que s’han detectat a la comarca, i que confirmen que l’àrea era un mar d’aigües tranquil·les, càlides i de poca fondària durant el Miocè inferior-mitjà.

    S’han identificat diversos gèneres de colònies de coral, sobretot de la família Favidae (Tarbellastraea, Monastrea, Favites), així com una diversitat d’algues considerables, anant des de les algues rodofícies incrustants (Lithiothamnium, Lithoporella i Lythophyllum), bivalves, gasteròpodes, briozous, equinoderms, o foraminífers del gènere Amphistegina.

    Finalment, l’estratigrafia dels talls antròpics ofereix la determinació de quatre grans fases de formació de l’escull coralí, començant per la fase inferior, tractant-se d’una calcirudita de lamel·librànquies. Hi destaca la presència de mol·luscs marins, com gasteròpodes i bivalves. La segona fase, es tracta principalment d’algues incrustants en forma de rodòlits, on puntualment podem trobar gasteròpodes i lamel·libranquis. La tercera fase presenta sobretot grans colònies de corall de la família dels Faviade i en la fase superior destaca la presència de mussidads mil·lepòrids.

    L’escull coralí va ser format durant el Burdigalià-Langhià, inclòs dins del Miocè inferior-mitjà. El jaciment va ser descobert l’any 1898 pel Dr. Jaume Almera.

    Cal destacar que el jaciment ha estat preservat en el POUM com a zona verda, ja que, tot i situar-se fora del nucli de Sant Sadurní, se situa en l’àrea urbanitzable del Serralet.

    ZAMORA, A., DOMÉNECH, R., MARTINELL, J. (2010). “El arrecife coralino de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) (Mioceno inferior-medio)” . Yacimientos paleontológicos urbanos. Ejemplar dedicado a: VIII Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Enciso, La Rioja), págs. 329-335