Jaciment paleontològic del Barranc de Sant Pau d'Ordal
Subirats

    Alt Penedès
    Marge dret de la Riera de Sant Pau, en un petit talús de les Vinyes dels Saulons

    Coordenades:

    41.38156
    1.79055
    398871
    4581821
    Número de fitxa
    08273 - 200
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Jaciment paleontològic
    Cenozoic
    Neògen
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, EIG, codi 340
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 017A00080
    Autoria de la fitxa
    Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona

    Aflorament marí del Miocè mitja amb una abundant fauna malacològica. Aquest jaciment forma part dels indrets més emblemàtics de la literatura científica del segle XIX. Localitzat en el marge dret de la Riera de Sant Pau, en una zona anomenada, Les Vinyes dels Saulons, en els rodals del poble de Sant Pau d'Ordal.

    Imatge cedida per Jordi Batllori Les inicials EIG fan referència a (Espai d'Interès Geològic) segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L'escull de Sant Pau d'Ordal consta com el codi 340.

    El complex marí de Sant Pau d'Ordal és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coral en la depressió. Serà, però, Almera, Jaume (1896 , 1898) el primer en realitzar un tall geològic de la zona i confeccionar una llista faunística dels mol·luscs marins. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels sediments marins de la zona són Lopez Civit (1984), Closas, Martin (1985), Batllori (1995) i, Navas, E. (1991- 1996). Martinez Lázaro (2006).

    ALMERA, J. (1896) " Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés." Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) " Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya". Bulletin Societé Géologique de France, 26. BATALLER, J. (1953) " Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill". Anales de la Escuela de Peritos Agronomos.T.12. BATLLORI, Jordi (1995) "Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)" .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CLOSAS, Martin (1985). " L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica". Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. CRUSAFONT,M. y TRUYOLS J.F. (1954). "Sinopsis Estratigráfico - Paleontológica del Vallés- Penedés". Arraona,nº 4. LOPEZ, Civit (1984.). "La microfauna d'ostràcodes del Miocè de l'Alt Penedés. Tesi doctoral.Dep. De Paleontologia de la Universitat de Barcelona. NAVAS, E. (1991) "La malacofauna del yacimiento miocénico de Sant Pau d'Ordal (Barcelona): Tafonomia y Sistemática. Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona. NAVAS, E. MARTIONELL, J.DOMÈNECH, R. (1996): "Correlación bioestratigráfica entre las sucesiones miocénicas marinas de Sant Pau d'Ordal y Sant Llorenç d'Hortons (Depresión del Vallès-Penedès, Barcelona)". VEZIAN, A. (1856). " Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée", Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa.