Jaciment paleontològic de Campins
Campins

Vallès Oriental
A l'entorn del poble de Campins
Emplaçament
Està situat en una àrea de 3 km2 al voltant del poble

Coordenades:

41.72758
2.47512
456346
4619664
Número de fitxa
08039 - 96
Patrimoni natural
Tipologia
Jaciment paleontològic
Cenozoic
Estat de conservació
Bo
Protecció
Legal
BPU. Catàleg de Béns a Protegir. POUM de Campins (DOGC 25/09/2015).
Número inventari Generalitat i altres inventaris
CCAA 13166
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
Diversos propietaris
Autoria de la fitxa
Marta Lloret Blackburn

Al municipi de Campins s'ha observat la presència d'un jaciment paleontològic comprès en tres trams. El tram inferior té una potència de més de 400 metres i està situat al torrent de Can Quaranta. El tram mig te una potència d'uns 200 metres i es situa al camí de Can Collell a Can Quaranta i el tram superior està situat a l'oest de Campins. Al tram inferior s'hi van localitzar dos jaciments amb restes de mamífers; al primer de la zona de Can Joanet s'hi va trobar "Tectochara meriani", "Sphaerochara himeri var. Longiuscula", "Rhabdochara major", "Theridomys major", "Theridomys helmeri" i "Eucricetodon". Al segon jaciment de Can Quaranta s'hi va trobar: "Theridomys major", "Theridomys helmeri", "Archaeomys gervaisi", "Pseudoltinomys aff. Major", "Issiodoromys aff. Minor", Eucricetodon aff. huberi", "Pseudocricetodon montalbanensis" i "Cainotherium". El tram mig té nivells d'origen lacustre que contenen impresions de plantes i ostracods. Hi trobem espècies de mol·luscs ("Cypris faba minuscula", "Limnaea longiscata", "L. subbullata", etc.) i flora fòssil ("Pinus lardyana", "Iris obsoleta", "Phragmites oeningensis", "Sabal major", "Typha latissima", "Cassia", etc. ).

És un jaciment molt extens, del qual se'n disposa de poca informació de la situació i no es pot determinar amb exactitud el seu emplaçament.

La primera notícia de l'existència del jaciment la trobem l'any 1881, quan Maureta i Thos indiquen la presència de sediments lacustres a Campins, atribuïnt-los al "Sistema Proicè". Entre els anys 1883, 1907 i 1913 Almera, a partir de la fauna de moluscs i flora trobats en diversos nivells, va assimiliar les capes de Campins a l'Aquitaniense. L'any 1947, Llopis nega la teoria d'Almera i l'atribueix al Miocè Superior. Pocs després, el 1951, Batlle nega la teoria de Llopis i confirma l'atribució d'Almera, com ho farà poc després Fontboté.

ANADÓN, P.; VILLALTA, J.F. (1975). "Caracterización de terrenos de edad estampiense en Campins (Vallès Oriental), Acta de Geológica Hispánica. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ANADÓN, P. (1986). "Las Facies lacustres del Oligoceno de Campins (Vallès Oriental, provincia de Barcelona. Cuadernos de Geología Ibérica. Madrid. Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). FOLCH, R. (1988). Història Natural dels Països Catalans. Registre fòssil. Vol. 15. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

Descarrega PDF