Jaciment església de Santa Anna

Súria

Una talla de Súria de l'any 1731, esmenta per dues vegades vinyes i terres a Santa Anna . L'any 1774 trobem esmentada la partida de Santa Anna o d'en Pla . En l'inventari de béns que l'any 1874 fa Josep Reguant i Quer (de la casa Reguant de Sta. Maria, l'actual Cal Sendic) diu que la casa de Cal Sendic està situada en la partida de Santa Ana del término de Súria y linda junto a oriente con Juan Serra y Ramon Vilaseca, a mediodia con tierras de Dª Dolores Balaguer y con las que fueron del Santuario del Milagro, a oriente (sic) con tierras de la Rectoria y a cierzo con las mismas y con el camino que se dirige a la Villa de Súria. D'aquest text és absolutament clar que la zona on es trobava l'església de Santa Anna és el nucli situat a l'entorn de l'actual Plaça de Santa Maria, i on hi ha les cases del Quer i de Cal Sendic. Molta gent gran de Súria recorda encara les restes de l'església de Santa Anna i havien sentit parlar de l'existència del monestir i hospital de Santa Maria, però no tenen memòria de cap capella amb aquest nom. La víuda del Sendic, la Regina Vilalta, explica que les restes de l'església de Santa Anna, 35 m al Nord de casa seva, es van desmuntar l'any 1948 per fer el campanar de l'actual església de Sant Cristòfol . La pedra la va transportar el Josep Sellés, (a) Sendic, amb el carro. El seu germà, Joan Sellés, net de Josep Reguant i Quer, tenia 14 anys quan va treballar, el 1948, en el transport de la pedra de Santa Anna per fer el campanar de la nova església de Sant Cristòfol . El transport es va fer amb els carros del Xisquet Soler, del mas Soler de Súria. En aquella època l'església ja era un munt d'enderroc. (Informació inèdita d'Albert Fàbrega). En una foto de 1924 (a cal Sendic n'hi ha una ampliació gran on hi consta la data) es veu, en aquell indret, al Nord de Cal Sendic, un edifici de planta rectangular, que és l'excavat l'any 2003. És el mateix que surt a les altres fotos de què hem parlat. Li falta la coberta. Les quatre parets estan dempeus fins a l'alçada del sostre. La porta és a ponent, i a migdia s'aprecia un contrafort, que és a l'angle amb la façana de ponent. No dóna la sensació que hi hagi absis, el qual tampoc surt dibuixat en el plànol de 1936, i del qual ja hem dit que l'excavació no en va trobar ni rastre. Cal fer notar que aquest edifici no va ser afectat per la construcció de la Colònia Santa Maria. En la foto de l'any 1924, el barri ja es mostra en el seu estat actual, almenys en la part més propera a l'església. L'únic que hi falta és l'Avinguda de Santa Bàrbara, que és la que va afectar les altres restes. De fet, l'any 2003, els terrenys, on es troben les restes que comentem, encara estan sense urbanitzar. En un projecte d'urbanització de la zona, de l'any 1936, hi ha un mapa escala 1:1000 on es veu ben dibuixada la planta d'aquest edifici, que feia 8 m. d'ample per 13 m. de llarg .