Jaciment del Vilar
Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    A l'encreuament de la pista que va a la casa del Vilar
    Emplaçament
    Pista de Guardiola al cementiri continuar en direcció a la casa del Vilar i Vinya vella. 1'5 Km.
    856,7

    Coordenades:

    42.23219
    1.8711
    406847
    4676173
    Número de fitxa
    08099-108
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XI-XII
    Estat de conservació
    Dolent
    Les restes visibles estan cobertes de vegetació i arbres i altres restes han desaparegut en formalitzar els camps propers a la casa. Arreu s'endevinen acumulacions de pedra que podrien correspondre amb les restes d'aquests antics habitatges
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08098A00900022
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval i situades a l'encreuament de la pista que de Guardiola de Berguedà condueix a la casa del vilar coincidint amb sender local de Guardiola a Torre de Foix. Les restes arqueològiques es situen en una petita zona boscosa delimitada per la pista i també pels camps. Es tracta de les estructures o de les habitacions d'un mas medieval on encara s'hi poden endevinar algunes parets dels seus límits i divisions. Es tracta de murs d'un 60 centímetres d'amplada amb aparell de pedra, unida amb argila i amb orientacions diverses en sentit est-oest i nord a sud. Tot l'espai està cobert per vegetació i resulta un xic dificil endevinar-ne la seva antiga distribució.

    Al voltant d'aquestes restes hi ha una zona de camps que envolten la casa del "Vilar" on també s'hi han pogut trobar restes d'estructures i de cases en llocs propers. Possiblement seria un habitat o vilatge medieval que tindria una extensió considerable.

    L'indret conegut com el "Vilar" ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç datat de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous " id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum". Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del "villaro" correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació "...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll" No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar habitats fins a la fi de l'edat mitjana on foren abandonats que arran de la crisi i el terratrèmol de 1428.

    BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): "Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)". Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. p-93 i 94