Jaciment del Turó de sant Joan
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Turó de 619 metres d’alçada, situat al sud-oest de la Serra de les Pedritxes que fa de partió entre els municipis de Terrassa i Matadepera, dins la propietat de Can Roure. Domina la plana septentrional de Terrassa i el curs de la Riera de Les Arenes, al seu pas per Matadepera, així com el pas del Camí Ral de Barcelona a Manresa. Al seus peus s’alça l’església de Sant Joan les masies de Can Roure, La Mateta, i La Torrella, nucli original del municipi.
Fruit de la campanya de prospecció efectuada per l'elaboració de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, s'hi trobaren alguns fragments ceràmics en superfície, a la zona més elevada. Els materials identificats corresponen a fragments d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna, i algun fragment molt rodat de campaniana sense determinar. A partir d’aquest material es podria especular sobre un assentament protohistòric d’època ibèrica, però l’absència d’estructures no permet definir més característiques del jaciment.
El conreu de la vinya durant segles en aquesta zona fa que es conservin parets de vinya de pedra seca que en cap cas es poden confondre amb estructures muràries d’època ibèrica.
Història
L’any 1988, amb motiu de l’elaboració de la carta Arqueològica del Vallès, es van poder recollir i documentar fragments de ceràmica d’època ibèrica. Però sembla que la presència de material arqueològic ja es coneixia amb anterioritat, segons Xavier Font (1997) que recull el testimoni d’en Jaume de Can Roure.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.
FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
FONT i SEGURA, Xavier i MUNS, Núria (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic; dins L’Escletxa, núm. 1, pp. 8-11.Matadepera. Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
