Jaciment del Serrat de la Madrona
Puig-reig

    Berguedà
    Fonollet
    Emplaçament
    Ctra. BV-4131 al km 10 pista afaltada direcció Fonollet 1,5 km i trencall a casa la Madrona

    Coordenades:

    41.99057
    1.84328
    404188
    4649376
    Número de fitxa
    08175 - 324
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Edats dels Metalls
    Segle
    EB/VIII-IX
    Estat de conservació
    Dolent
    Molt erosionat
    Protecció
    Legal
    BIPCC 19
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, CC.AA. 11683
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:08174A009090070000HD
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Es tracta d'un serrat amb gran extensió de terreny, des del qual s'obté una excel·lent panoràmica amb un domini visual dels termes de Casserres i Puig-reig. Per aquest lloc hi passava el camí ral. El sol natural presenta una superfície molt erosionada. Durant la prospecció que s'hi va portar a terme l'any 2001 s'hi recollí una mostra molt escassa, tot i que significativa, de materials ceràmics. D'una banda, entre l'extrem del serrat i la granja actual de la Madrona s'ha observat una petita concentració de materials de l'Edat del Bronze (1800 – 1000 a.C.) a prop d'uns graons i d'un reguer excavats en el vessant oriental del serrat i que semblen molt recents. D'altra banda, el cim del serrat ha proporcionat mostres ceràmiques altmedievals molt homogènies que podrien denotar una ocupació amb funcions de vigilància o bé una ocupació puntual durant un període breu, que hauria de remuntar-se als segles VIII - IX aproximadament.

    Cronologia: Edat del Bronze (1800 – 1000 aC); segles VIII - IX

    Durant la realització de la Carta Arqueològica del Berguedà l'any 1999 ja eren visibles restes de ceràmica feta a mà, de tipologia prehistòrica, i es tenien notícies de troballes de restes lítiques, fet que duia a pensar que podria tractar-se de les restes d'un assentament prehistòric.
    L'any 2001 Ramon Martí i Jordi Camprubí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi van portar a terme una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte "Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana", amb l'objectiu de localitzar potencials jaciments arqueològics mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció

    AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.14
    CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998
    CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998
    MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 .
    MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001
    MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 .
    MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104