Jaciment del nucli antic de Rubí Rubí

Vallès Occidental
Rubí Centre, 08191 - RUBÍ
Al costat de la riera

Coordenades:

41.4919
2.03044
419067
4593819
08184-20
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Ibèric
Romà
Medieval
II aC - X
Dolent
Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai
Inexistent
IPAC-CA Rubí 25
Fàcil
Residencial
Privada
Ajuntament de Rubí, Pça.. Pere Aguilera, 1, 08191-RUBÍ i altres
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Delimitat al N, pel carrer del Vapor, a l'E, per l'eix de Francesc Macià i Rafael Casanova, al S pel carrer Llobateres i a l'O per la riera de Rubí Està format per troballes a diferents llocs concrets, especialment a l'església de Sant Pere, Plaça del Dr. Guardiet i carrers Xercavins, Sant Sebastià, Santa Llúcia i plaça Clavé (ARÍS, et alií, 1989) com els següents: JACIMENT DE L'ANTIGA CASA XERCAVINS Es trobava "on avui està situada una oficina bancària al costat del Mercat Vell" (VILALTA, 1986a) Apareix ceràmica campaniana i àmfora. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'any 1984, es va netejar el material del jaciment, oferint ceràmica romana - republicana i ibèrica, datant-se entre els segles II-I a. C (VILALTA, 1984a). F. Margenat va trobar entre d'altres materials ceràmica campaniana B (VILALTA, 1986a). A més d'altres coses, s sembla que va aparèixer una moneda bizantina de Constantí II d'Orient - de mitjan s. VII- (JÀRREGA, 1988). JACIMENT DEL CARRER SANT JOAN -CARRER SANTA LLÚCIA Va aparèixer ceràmica ibèrica i romana al fer unes rases per ampliar la xarxa de Telefònica la qual cosa motivà la intervenció arqueològica dirigida per R. Enrich, el 1987. La cronologia màxima dels materials antics abasta des del segle I aC fins inicis del segle II dC, També apareixen restes medievals (destacant un enterrament probablement altmedieval) i modernes.. Es localitzà la primera filada dels fonaments de dos murs perpendiculars, que corresponien a l'angle SE d'una habitació. Per les característiques de la intervenció, no es pot treure cap conclusió funcional d'aquestes restes; en opinió de la seva excavadora, tan es podria tractar de les dependències d'una vil·la, com es podria estar davant d'un nucli urbà. A partir del material arqueològic associat a aquesta estructura, es pot establir que va ser amortitzada la primera meitat del segle II dC (ENRICH, 1992; 1993). Es tenien notícies antigues de restes en aquest lloc, on s'havia detectat l'aparició d'àmfora romana, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). F. Margenat va trobar teula romana (VILALTA, 1984f). JACIMENT DE LA PLAÇA CLAVÉ. Apareixen fragments de terra sigillata i dollia. Els materials són al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). Un altre jaciment és el de la PLAÇA DEL DOCTOR GUARDIET, el qual es descriu abastament en una fitxa a banda. La cronologia de l'assentament del nucli antic de Rubí, s'iniciaria el segle II-I aC, tindria el seu màxim moment d'esplendor els segles I-II dC i posteriorment continuaria fins enllaçar amb el moment altmedieval (ARÍS et alií, 1989).

Durant els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu (excavacions, seguiments i control d'obres), que han permès recuperar més informació sobre la història de Rubí, des d'època ibèrica fins al segle XIX.

El centre de Rubí ha estat sotmès, des de sempre, a un intens procés de remoció, el qual ha fet que s'hi trobessin elements d'èpoques diverses i s'hagin destruït molts d'altres al llarg de la història. Les notícies de troballes són abundoses des de que es té notícia. Així, a més de les intervencions ressenyades a la descripció es té constància, entre d'altres informacions, per exemple que Salvador Cardús indicà el 1964 de la troballa a Rubí de monedes romanes alt-imperials, així com d'altres del segle III, IV i V (JÀRREGA, 1988). El solar del carrer Maximí Fornés 68, va ser excavat d'urgència quan ja havia estat rebaixat dos metres. L'únic sector no rebaixat no va proporcionar estructures però si uns 60 fragments d'àmfora de boca plana, una vora de kalathos i altres ceràmiques ibèriques (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Al C/ Sant Sebastià 6-8 es varen realitzar uns vint-i-sis sondeigs que van mostrar un lloc amb una forta alteració de l'estratigrafia per la utilització del lloc com a terrasses de conreu i antiga foneria. Es va poder observar que les terres remogudes es sobreposaven a capes de llims i graves que apareixen a una profunditat molt variable. Solament es va poder detectar un estrat argilós d'uns 25 cm de potència, contenint ceràmica ibèrica comuna oxidada amb algun fragment de tegula. Es va trobar un únic mur isolat (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999).

ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier et alii (1989) "Delimitació del sol arqueològic ibèric i romà del barri urbà de Rubí. Segles V aC a V dC" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 101-110, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. c/ Maximí Fornés 68, Excavat d'urgència CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya ENRICH GREGORI, Roser (1992) "Memòria del seguiment arqueològic de la rasa de Telefònica. Rubí 1987-1988". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 161-184. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ENRICH GREGORI, Roser (1993) "Nucli antic, Rubí" Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) "El poblament tardo-romà a la zona de Rubí". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 f) "Noticiari". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 353-356. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.