Jaciment de la balma de la Porquerissa
Mura

    Bages
    Sud del terme, turó de La Pola
    Emplaçament
    Al vessant sudoest del turó de La Pola.

    Coordenades:

    41.64861
    1.96589
    413887
    4611279
    Número de fitxa
    08139-11
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Medieval
    Estat de conservació
    Regular
    Es conserven fragments de murs.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA nº 1536.
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona. Rambla Catalunya, 126. 08029 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Balma oberta en un cingle de conglomerat, que s'orienta a migdia. La balma és de proporcions més aviat petites, i conserva unes parets de pedra que tanquen la boca de la balma deixant un pas al centre. Actualment només es conserva la base dels murs.

    Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

    Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenòmen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).

    DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.