Jaciment de can Xercavins Rubí

Vallès Occidental
Torrentó de can Xercavins, 08191-RUBÍ
A mitja vessant d'un turó suau

Coordenades:

41.49489
2.01941
418150
4594161
08184-114
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Romà
Regular
La zona on s'observen el conjunt d'estructures, que ocupen el marge sud del torrent està protegida per abundant vegetació. La part superior està constantment afectada per les roturacions del conreu (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai.
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 027A00023
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

A la banda N del torrent, prop de la casa i el curs d'aigua, es distingeixen un seguit d'estructures arquitectòniques, una d'elles amb contraforts. Al terreny conreat, sobre les estructures assenyalades i en suau pendent es recull gran quantitat de material ceràmic, destacant-se restes d'una llantia i fragments de terra sigillata clara, entre ells un d'estampada (MORO, 1990) També s'han trobat: fragments d' "opus testaceum" i fragments de "dollia" (RUFÉ, 1984a; 1997a). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Existeix una inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta d'un fragment de banc de pedra, amb restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot tractar-se de la menció tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). Està fet en pedra de santa Tecla (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Només hi ha dues peces més a tot Catalunya: a Badalona i a Terrassa. Pot pertànyer o a un monument funerari o bé a un edifici d'us públic, com unes termes (MAYER, 1982b). De tota manera, sembla difícil d'assegurar la seva funcionalitat donada la manca d'informació complementària. D'altra banda, també pot pertànyer a un edifici tipus "mansio", amb la qual cosa es tractaria d'un edifici públic sense que hi hagués estatut urbà.

L'any 1925 ja es coneixia el jaciment i hi havia un forn a la "vinya del Teies" (P.R.C., 1984a) El senyors Roura i Xercavins van realitzar sondeigs que han permès de recuperar materials i posar al descobert les estructures. F. Margenat i P. Bel van recollir l'any 1975 diversos materials de caire arqueològic (MORO, 1990).

ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) "Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) "Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982b) "Sobre el banc amb inscripció del Museu de Rubí", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 125-128. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) "Coses d'abans (6)" Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. Informació oral J. Xercavins i F. Margenat.