Jaciment de Can Vehils
Cabrils

    Maresme
    Can Vehils
    Emplaçament
    Al peu del Motcabrer, sobre un petit pendent al costat d'una riera.

    Coordenades:

    41.51805
    2.38051
    448310
    4596453
    Número de fitxa
    08030 - 5
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    IIaC-VdC
    Estat de conservació
    Dolent
    Molt urbanitzat.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA) Núm. 4
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 32925DF4988N
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La bibliografia parla d'un lloc d'enterraments i d'estructures d'una vil·la. Pellicer (1887:87) parla d'un sepulcre que es va excavar a començaments d'aquell segle. Pe tant del segle XIX (?). A més, diu que es va trobar una fletxa de coure a l'esquelet, i que el va agafar el propietari Sr. Vehils. Ribas (1952) utilitzar Pellicer com a font, però també parla de restes de construcció romanes i uns enterraments trobats molt a prop.

    És possible, tal i com asseguren els autors de la Carta Arqueològica, que ens trobem davant de dos jaciments diferents: una sepultura prehistòrica i una vil·la romana que podria formar part del petit nucli rural romà situat pels voltants del Sant Crist de Cabrils.

    ALMAGRO, M. Ey alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona - Madrid, pàg. 90.
    BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
    MARTIN JULIÀ, F. de A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31. Premià de Mar, pàg. 15.
    PELLICER PAGES, J. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró, pàg. 87.
    PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 i 154.
    RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 98.
    RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 173.
    RUBIO DE LA SERNA, J. (1888). Noticia de una necrópolis ante-romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona). Madrid; Memorias de la Real Academia de la Historia, XI, pàg. 764.
    RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
    SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis, Baetulo-Blanda. Fasc. I. Barcelona, pàg. 46.