Jaciment de Can Torres
Matadepera

    Vallès Occidental
    Can Torres
    A l’est del terme municipal
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    617

    Coordenades:

    41.62079
    2.02919
    419124
    4608129
    Número de fitxa
    08120 - 119
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Regular
    No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Tipologia B de la normativa específica pels elements arqueològics (Fitxa número 59 del Catàleg de Béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08119A003000150000YG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.

    En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.

    En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat  en la utilització d’aquesta  zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.

    Can Torres, coneguda amb anterioritat al segle XVII com a mas Batlles, era un alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.

    L’any 1608 després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).

    El canvi de nom es produeix a mitjans del segle XVII com a conseqüència del casament d’una pubilla del mas Batlle amb Jacint Torres. Els descendents de Jacint Torres van canviar l’ordre dels seus cognoms, per donar rellevància al de la família més rica, però també van canviar el nom del mas; passant de mas Batlle a mas Torres. Potser per compensar.

    Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera.

    AJUNTAMENT de Matadepera (2009).  Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.

    BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.

    BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.

    BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.

    BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó  (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.

    FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.

    FERRANDO, A. 1987. El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

    FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.

    FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.

    GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.

    MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.

    ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.

    SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.