Jaciment de can Jordi
Sant Vicenç de Montalt

    Maresme
    El Balís
    Emplaçament
    Zona del camp del Golf de Sant Vicenç de Montalt, en una via pública que travessa l'autopista C-32, i en una petita zona de bosc i matoll.

    Coordenades:

    41.5724
    2.50777
    458963
    4602419
    Número de fitxa
    08264 - 2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Segle
    III - I aC
    Estat de conservació
    Regular
    Parcialment destruït.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA, núm. 4171
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Jaciment d'època ibèrica que es documentà arran de la troballa, l'any 1987, durant la realització de la Carta Arqueològica, de gran quantitat de ceràmica d'època ibèrica, al vessant est de la carena. L'any 1992, amb motiu de la construcció de l'autopista C-32, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va proporcionar força restes arqueològiques. Es van excavar sis sitges ibèriques. Estaven ubicades en una zona molt amplia i dispersa; aquest fet indicaria, segons els arqueòlegs, la continuïtat del jaciment cap el sud, més enllà dels límits afectats per la construcció de l'autopista.

    Es varen observar dues etapes cronològiques que diferencien dos grups de sitges:

    Sitges núm. 1 i 4: datades a mitjans del segle III aC., a partir d'un bol de ceràmica de vernís negre i àmfores púnico-ebusitanes.

    Sitges núm. 3,5,6 i 7: datades del tercer quart del segle II aC., probablement vers els anys 140/120 aC., en què s'amortitzà la sitja número 3.

    Els principals elements de datació són els fragments de ceràmica campaniana A tardana (forma Lamboglia 27), la ceràmica comuna itàlica i l'àmfora itàlica de la forma Dressel 1 A.

    Segons l'equip d'excavació, la gran quantitat de material ceràmic, i sobretot la troballa de peces amb cocció defectuosa, feien pensar en l'existència, en una zona pròxima, d'un forn de fabricació de ceràmica comuna i d'àmfores ibèriques. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 2008, es va delimitar, a la part inferior de l'autopista C-32, una petita zona de bosc i matolls. A la part meridional del la zona s'ha construït un camp de golf sense que hi hagi constància de cap seguiment o intervenció arqueològica. 

    L'accés al jaciment es fa des la carretera N-II, abans del PK 653, en els límits del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres. Cal agafar el carrer de la Riera del Balís i pujar en direcció nord, pel camí del Balís fins arribar al trencall que condueix fins el camp de golf de Sant Vicenç de Montalt, per l'avinguda del Regadiu. La zona, queda al sud-est del PK 107,5 de l'autopista del Maresme C-32.

    AA.VV. (1995). Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Aupistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 143-162.

    CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.

    PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.