Jaciment de Can Amat
Cabrils
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Segons les notícies que dóna Marta Prevosti (1981) es tracta d'una vil·la romana amb diferents moments ocupacionals. També es van trobar tombes de teules de secció triangular i una conducció d'aigua feta de pedra, morter de calç i coberta de teules que es va poder seguir durant uns 50 m fins davant de Ca l'Amat. Les restes de parets trobades delimitarien 11 habitacions, col·locades en tres rengledes seguides, tres conservaven el paviment d'opus signinum. Una de les habitacions (3,3 x 4,5 m) tenia hipocaust, del qual es conservaven 19 suspensurae i el terra inferior pavimentat amb rajoles. En una altra feixa, va aparèixer el que s'interpreta com un dipòsit de planta rectangular de 2,75 x 1,75 x 0,45 m recobert d'opus signinum.
Malgrat l'espectacularitat de les troballes, no hem pogut veure ni dibuixos ni fotos ni materials.
Bibliografia
ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24.
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27).
MARTIN JULÀ, A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31, pàg. 15.
PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 156 i 157.
RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93
RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 171-173.
RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 131-133 i 173.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.