Construcció localitzada uns 300 metres a ponent de la masia de Cal Casanovas, a prop del camí que mena a Cal Gotzo de Dalt i als Plans d'en Ferran. Uns 300 metres al nord de l'esmentada masia passa la riera de Clariana i la vall homònima. Es tracta d'un lloc de bosc de pins molt clar i conreus a la part baixa, situat a mig camí d'un dels contraforts de l'altiplà d'en Ferran. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1984, s'observaren les restes d'una construcció a base de dos murs de pedra seca, en angle recte, que formarien part d'una estructura rectangular de la que han desaparegut totalment, a causa de l'erosió, els paraments dels costats sud i est. Del mur del sector nord només es conserva una llargària de 7 metres per 0'65 metres d'amplada per uns 0'50 metres d'alçada, construït a base de dues filades horitzontals i paral·leles de pedres sense cairejar en sec, d'aparell irregular, de mides desiguals i amb un farciment intern a base de pedres més petites i terra. En algun sector ha desaparegut el parament extern d'aquest mur. El mur de ponent conserva dues filades verticals, l'exterior i l'interior, a base de carreus més grans (d'aspecte ciclopi) amb una tècnica diferent car hi ha un colzat. Són uns blocs més cairejats que els del mur anteriorment esmentat. La connexió entre els dos murs no és clara. El mur de ponent té una llargària de 2'50 metres per 1 metre d'amplada i l'alçada és de 0'65 metres, amb dues filades verticals. Com a conseqüència de l'erosió, en el sector interior de la construcció surten arran de terra uns indicis de probable jaciment de terra batuda amb alguns indicis de restes carbonoses i fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, d'argila dura i uniforme amb desgreixant de quars pertanyents a vasos o urnes bicòniques o lleugerament carenades o ovoïdes, amb fons còncau, així com un fragment d'àmfora que probablement seria una forma Dressel I, de parets molt gruixudes. A pocs metres d'aquest lloc es recolliren superficialment uns esclats de sílex, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn. Pels materials recollits, es tracta d'un jaciment ibèric; tanmateix, es fa molt difícil establir el tipus de jaciment o utilitat d'aquesta construcció aïllada, tot i que per les restes de les estructures conservades, probablement seria un lloc d'habitació.
