Jaciment arqueològic del turó de Montpalau

Pineda de Mar

Dalt del turó de Montpalau s'hi establí un assentament que cronològicament se situa en època romano-republicana (II-I aC.). Datació que futures intervencions haurien de confirmar o matisar. Posteriorment, s'hi construí un castell medieval. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura, fou estudiat per primera vegada per J.M. Codina, durant els anys 50 del segle passat. Però no se cita la referència bibliogràfica. Fruit d'aquests estudis es documentaren les principals estructures actualment visibles al cim del turó de Montpalau corresponents al castell (muralles de segle X al segle XIV) i a la muralla ibèrica. Les restes ibèriques, molt degradades, corresponen a la muralla septentrional de 30 a 50 cm d'amplada per 15 a 30 cm d'alçària. Actualment la vegetació impedeix observar aquestes restes, si és que realment es tracta d'una muralla ibèrica.

També es poden veure part dels murs trobats en les excavacions de J.M. Codina en el costat meridional. Hi ha dues sitges al costat oest de la muntanya: una a 75 m. del cim i l'altra a més de 150 m. Del material iberoromà documentat durant les excavacions de Codina, destaquen ceràmiques campaniana A i B, del taller de Roses, del Taller de Nikia-Ion, àtica de vernís negre, aretina de vernís negre, ibèrica comuna, grisa emporitana, àmfores itàliques Dressel 1A, 1B i 1C, àmfora Lamboglia 2, àmfora de Brindes, cartaginesa, púnico-ebusitana, púniques sudhispàniques, àmfores Pascual 1 i Dressel 1 Tarraconenses i monedes d'Ilduro i d'Ilerda.

De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta trapezoïdal. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de calç. Els murs són d'un metre de gruix. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, (segle XV).

Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII, que la vegetació cobreix totalment. Al vessant nord també s'hi van documentar restes del que semblaven ésser forns, als quals no es va poder atribuir una cronologia, existint la possibilitat que fossin medievals.