Ubicació
Coordenades:
Classificació
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 47.
Descripció
A la zona de la plaça de Sant Pere i del mercat municipal hi havia l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. El primer edifici datava de l'any 993 i podria ser d'estil preromànic, amb tres absis i tres altars, tal com indica un document de l'època.
El nou temple es va construir al segle XV i va restar dempeus fins a finals del segle XIX. L'església va ser bastida en estil gòtic i s'hi enterraven algunes famílies principals del poble. L'any 1779 l'edifici es trobava en mal estat. El 1883 es va traslladar la parròquia a l'església del monestir. L'antic temple va ser utilitzat com a caserna de la Milícia Nacional i emprat posteriorment per l'Exèrcit. A finals del segle XIX l'església i el cementiri parroquial van ser enderrocats. El solar resultant va donar lloc a una plaça i al mercat municipal. El cementiri parroquial havia estat traslladar el 1856 als antics horts del monestir (el cementiri s'havia ampliat el 1778).
Pere Falqués, arquitecte, va fer un aixecament el 20 de febrer de 1876, on va posar sobre paper què es conservava aleshores. Hi havia un recinte de planta trapezoidal i irregular, amb una paret llisa i amb contraforts en la part oposada on, segons sembla, hi hauria el campanar. A la plaça, davant de Cal Rodó, hi ha una gran pedra rectangular al paviment que, segons diu la tradició, podria correspondre a la taula de l'altar. Sota la plaça actual, hom creu que resten estructures de les esglésies romànica i gòtica i tombes excavades a l'interior del temple.
Durant la intervenció arqueològica de l'any 2003, amb motiu de la renovació del paviment de la plaça i dels serveis del subsol, es van fer unes rases que van mostrar murs fets amb pedra irregular i morter, que podrien correspondre amb els murs de l'antiga església.
Història
L'església parroquial de Sant Pere d'Octavià està documentada des de l'any 993. La parròquia va ser gestionada pels monjos del monestir fins l'any 1117 i, posteriorment, sacerdots diocesans.
En el segle XV, l'església s'havia quedat petita i la Universitat de Sant Cugat va decidir enderrocar-la i bastir-ne una de nova. El rei Alfons el Magnànim va donar 50 florins per a la seva construcció. El 1426 encara estaven les obres en marxa.
A finals del segle XIX la propietat (temple, terres i rectoria) van passar a mans de l'Estat que els va permutar amb el bisbat de Barcelona per l'església del monestir i del palau Abacial. Els terrenys van ser subhastats i comprats per particulars el 1875. L'Ajuntament de Sant Cugat va comprar una part dels terrenys el 1899 i una altra el 1910 i va destinar-los a plaça i mercat municipal.
Segons Frederic Cabanas, Josep Massana Munt va emprar pedres de l'enderroc de l'església per construir casa seva, una altra part de l'enderroc es va utilitzar en una casa de la Plana de l'Hospital i diverses pedres es van fer servir per pavimentar el carrer Major.
Intervencions arqueològiques:
- De gener a març de 2003. Direcció: Naiara Vicent Otaño. Control i excavació arqueològica a la Plaça Pere San.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
