Jaciment arqueològic de Sant Cebrià
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta zona de protecció arqueològica comprèn les construccions de l’església, el comunidor i la rectoria per la seva rellevància històrica, ja que qualsevol reforma que impliqui remoció del sòl pot aportar dades de caràcter històric-arqueològic de valor documental.
L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: "JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590".
Al costat dret de l’església, però exempt als quatre vents, hi trobem un comunidor de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.
La rectoria és una construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent i que un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lela a les façanes llargues.
El cementiri es troba a la banda de migdia.
No confondre amb el jaciment de la rectoria vella, conegut com el Pla del Reclam.
Història
El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210).
Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.
L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a Falgaris.
En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.
Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada Sancti Cipriani de Folgas passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda.
La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de Sancti Cipriani de Folgaris.
L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.
La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.
La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat”.
L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta”.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). Intervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva). Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.
GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). Intervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva). Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.
VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). Tordera. Puerta del Maresme. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.
