Jaciment arqueològic de ca n'Humet
Polinyà

    Vallès Occidental
    Carretera de Sentmenat, entre els carrers de Pablo Picasso i del Pintor Fortuny
    Emplaçament
    Actualment la parcel•la es troba construïda, a la part central del rectangle delimitat pels carrers del Pintor Casas al nord, el Pintor Joan Miró al sud i el carrer de Guifré el Pelós a l’est
    112

    Coordenades:

    41.548862019479
    2.160853404784
    430015
    4600029
    Número de fitxa
    08167 - 23
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    3178
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    0202008DG3000S0001ZY
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    L'any 1986, en efectuar rebaixos i remocions de terres per a l'edificació de naus industrials en la zona denominada de Ca n'Humet, va aparèixer, en una de les parcel·les, les restes d’una  tomba de tegula a doble vessant. La notícia de la troballa es va comunicar, des del Museu de Santa Perpètua de Mogoda, al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Tot i que immediatament es va iniciar una intervenció arqueològica a l’indret, la tomba ja havia estat arrasada per les màquines.  En resten per tant, només, algunes fotografies.

    El més de desembre d’aquell mateix any, durant la consecució de les obres del polígon industrial, va aparèixer, seccionada, una segona sepultura, orientada, com la primera, en direcció est-oest. Es tractava d’una fossa semicircular sense cap tipus d'aixovar ni restes ceràmiques associades, tan sols les restes òssies dels peus i les tíbies i peronés de l’individu inhumat.

    Prop de la tomba també es va documentar i excavar, per part de l’arqueòloga Roser Enrich, un taca de cendres de prop de 2 m d’amplada i 6 m de llarg que va proporcionar material ceràmic amfòric (vora Dressel 7/11, Dressel 2/4) i ceràmica comuna de tradició ibèrica, conjunt que va permetre situar les troballes entre la segona meitat del segle I i mitjan segle II d.C.

    Aquestes restes van ser interpretades com a corresponents a un hipotètic assentament rural romà, al qual s’hi associarien les dues tombes documentades, possiblement formant part d’una necròpolis.  D’altra banda es va poder comprovar que l’assentament tindria continuïtat cap al nord.

    (Extret de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic)

    ENRICH, Roser. 1990. Les tombes de tègula al Vallès. Un exemple: Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Arrahona III, núm. 6. Sabadell, 1990.

    ENRICH, Roser. 1993. Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Anuari d’intervencions arqueològiques de Catalunya. Època Romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Servei d’Arqueologia. Barcelona, 1993.

    ENRICH, Roser; CASAS, Teresa. Memòria d’excavació arqueològica Can Humet de Dalt. Polinyà (Vallès Occidental). Memòria núm. 740. Arxiu DGPC. Actualment en línia.