Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 9. Inventari del Patrimoni Cultural. Fitxa: SCU.301.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 34.
Descripció
Jaciment arqueològic situat a Valldoreix, entre l'autopista AP-7, el parc de Mas Gener i el camí de la Salut.
Entre els mesos d'octubre i desembre de 1998 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquest indret. Es van documentar uns murs que eren les restes d'un forn i altres edificacions annexes. També, va aparèixer una estructura de planta rectangular, delimitada al sud-est per un mur format per dues o tres fileres de pedra desbastada. Entre els murs es va detectar dues estructures de menor volum. La primera, una estructura formada per pedres a redós d'una cavitat i, la segona, per pedres col·locades en forma rectangular. Per la banda del nord-est van sortir uns grans blocs de pedra. En el sud-oest va trobar-se una volta excavada a l'argila a 70 centímetres. Segons sembla, es podria tractar de les voltes que subjectaven la graella d'un forn, entre les cambres de cocció i de combustió. A tres metres del forn hi havia un mur d'un metre de longitud. Durant la prospecció es va recollir material divers: tègula, fragments de dolium i ceràmica comuna, set monedes (dues eren dupondis d'Antoninus i l'altra d'Adrià) i peces de metall. Entre els objectes localitzats, hi ha diversos platets de ceràmica amb una perforació al centre, d'entre cinc i sis centímetres de radi.
Pocs anys després, el 2001, es va realitzar una intervenció preventiva arran de la construcció d'una sortida de l'autopista AP-7 i una rotonda de 15 metres de diàmetre just a l'emplaçament de les estructures que eren visibles. L'excavació va donar com a resultat l'existència d'un complex més enllà del forn, amb sis edificacions. L'existent i cinc espais alineats, de mides semblants i un de més gran. Amb tot això, es va documentar un establiment rural d'època romana format per cinc espais domèstics i un altre amb ús de pati. En dos espais es van trobar dues estructures de combustió. La primera estava preparada per assolir grans temperatures i contenia una cambra de combustió, graella i cambra de cocció i, la segona, estava en mal estat de conservació. L'espai de pati tenia una extensió de 118 m², definit per un mur perimetral en tots els cantons i podria tenir un ús ramader o agrícola. El material localitzat en aquest punt era ceràmica comuna ibèrica, ceràmica romana local, àmfores tarragonines, ceràmica grisa catalana, terra sigil·lata africana A, terra sigil·lata hispànica, ceràmica comuna africana i monedes romanes.
Història
L'estiu de 1997, dos afeccionats, Fran Hernández i Manolo Cervantes, van localitzar en aquest emplaçament restes de tègula després d'unes pluges que les van deixar al descobert. Ells van procedir a recollir el material i contactaren amb un arqueòleg que, a la vegada, va portar el material al Museu de Molins de Rei.
Intervencions arqueològiques:
- Octubre - desembre de 1998. Directors: Alba Rodríguez i Jordi Aguelo. Prospecció.
- Del 5 al 7 de desembre de 2001. Directora: Ariadna Travesset Civit. Rebliment temporal.
- Del 12 al 16 d'abril de 2002. Directora: Ariadna Travesset Civit. Intervenció preventiva i control.
- Del 17 d'abril al 17 de maig de 2002. Director: Òscar Matas Pareja. Intervenció preventiva i excavació.
- Del 17 al 30 de juliol de 2002. Director: Miquel Gurrera Martí. Intervenció preventiva i control.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). Història de Sant Cugat. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.47 i 70-71.
CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). Valldoreix, la voluntat d’un poble. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, p 30.
MATAS PAREJA, Òscar (2001). Memòria de la intervenció de delimitació del jaciment del Camí de Can Montmany. Memòria número 4374.
TRAVESSET, A (2001). Memòria del cobriment provisional del jaciment del Camí de Can Montmany. Memòria número 3550.