Jaciment a Llevant de Cal Palet

Orpí

La Carta Arqueològica diu el següent: A nivell superficial s'entreveuen unes restes de murs fets de blocs de pedra sense escairar i possiblement travats amb fang. La part de l'estructura que es veu amb major claredat són dues cantonades, la NO i la NE i la paret nord que les uneix, de 6,9 m, amb una orientació E-0. Pel relleu del terreny i algunes pedres que afloren en superfície, es pot deduir la forma de la planta. Aquesta estructura devia tenir forma rectangular, amb una llargada de 6,9 m i una amplada de 6 m. A uns 10 m de la cantonada SE de l'estructura, hi ha un amuntegament artificial de pedres, amb forma circular, el significat del qual no és gens clar. Els materials arqueològics que es troben superficialment en aquest jaciment i dels quals s'ha recollit un mostreig representatiu, corresponen a dos períodes cronològics diferents: 1. Ceràmiques de l'Edat del Bronze: -Vora de llavi pla i amb unes petites incisions perpendiculars a la paret exterior del llavi. Aquest tipus de vora correspon a una forma d'urna datable en el Bronze Antic-començaments del Bronze Mitjà. -Una vora exvasada d'urna amb decoració de cordó amb impressions digitals aplicat en el punt d'inflacció del coll amb cos del recipient. Aquest tipus de vora és pròpia del Bronze Final IIIA / IIIB. -Un fragment de nansa d'orelleta. -Un fragment amb decoració de cordó normal i altres amb decoració de cordó múltiple. Així doncs, el jaciment devia tenir un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze. Sembla indubtable que les restes constructives que afloren en aquest indret no corresponen a aquesta fase. 2. Ceràmiques del període ibèric fins al món romà: *Ceràmiques ibèriques fetes a mà: -Un fragment de vora exvasada de ceràmica ibèrica feta a mà de llavi arrodonit i parets no gaire gruixudes. -Quatre fragments informes amb decoració de cordons. -Un fragment informe amb les superfícies polides. -Cinc fragments informes i sense decoració. *Ceràmiques ibèriques fetes a torn i cuites en ambient oxidant: -Cinc fragments de vores exvasades, tres amb el llavi arrodonit i dues amb el llavi acanalat. -Un fragment de vol carenat de vora reentrant. -Una vora de recipient de gran tamany, boca àmplia i parets mitjanament gruixudes. -Una nansa pertanyent a un gerro en forma de cistella. -Quatre nanses de secció plana i set de secció circular. -Un fragment informe amb decoració de semicercles pintats de color vermellós. -Un fragment de broc i vuit fragments informes. *Ceràmiques ibèriques a torn grises: -Tres fragments de base, dues amb peus anulars i la tercera correspon a un bol similar a una pàtera. -Diversos fragments informes. -Alguns fragments de ceràmica grisa emporitana o de la costa catalana: tres fragments informes i dues vores de gerretes. Aquestes produccions es daten entre el segle IV i el segle I aC. *Àmfora ibèrica de la costa catalana: -Quatre fragments de vora d'àmfora de vora ibèrica de llavi engruixit. -Onze fragments informes d'àmfora ibèrica, quatre d'ells amb les superfícies de tonalitat grisa fosc. *Ceràmiques campanianes i imitacions: -Dos fragments informes sense decoració de ceràmica campaniana B. -Dos fragments d'imitació de ceràmica campaniana. Es tracta d'uns productes d'imitació local molt poc aconseguits. *Ceràmica "Sigillata": -Un petit fragment de peu de "Sigillata" hispànica, probablement pertanyent a una forma Draguendorff 27, és a dir, a un bol amb peu i les parets formades per una doble corba. La cronologia d'aquesta forma s'estén des del segle I dC al segle III dC. En aquest jaciment es detecta un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze del qual, aparentment, no es conserven estructures i un segon moment amb un hàbitat de petites dimensions i estructures rectangulars que probablement perdurarien des de l'Ibèric Antic o Ple fins al món romà i que finalitza vers el segle I dC, un cop ja han arribat els primers exemplars de "Sigillata" hispànica.